Cartes al director d'orquestra

El circ acomiada l'any

2011-12-13T02:09:00.000-08:00

Un programa gairebé del tot dedicat al circ i que és l'últim que s'emetrà aquest any 2011. Per qui no ho sàpiga, el circ és una de les debilitats del nostre director, en Joan Figueres.
Sortim a la pista sota la batuta d'Igor Stravisnsky i la seva Circus polka. I com si d'una música de funambulistes es tractés, escoltem una versió ad hoc del 3r moment musical de Franz Schubert. De seguida, la peça més emblemàtica, L'entrada dels gladiadors. I veiem els equilibristes jugant-se-la al rimte del Vals dels patinadors, de Waldteufel. Un altre vals molt adequat podria ser el de la pel·lícula Amélie.
Ens posem una mica tristos amb la veu de Barbra Streisand (Send in the clowns) i seguim estant un pèl amargs amb la música de Nino Rota per a Amarcord. Chico Marx ens demostra les seves habilitats al piano amb la Polka de la cervesa i plorem amb les llàgrimes de Luciano Pavarottti amb l'ària més trista que mai hagi cantat un pallasso.
Escoltem un document sonor de primer ordre: l'aparició estel·lar de Charlie Rivel al festival d'Eurovisió del '73 (compte, si l'escolteu desprevinguts us fareu un tip de riure i us sentireu un pèl ximples). Ens animem amb el cantó amable de la vida cantat des del Gòlgota pels Monty Python.
La Cosa rara fa un homenatge a tot plegat amb una peça de jazz d'un grup coreà Prelude: Piccadilly Circus.
Enteniment i memòria ens recorda un dels cuplets més populars en la veu de Linda Vera i els Canaris del Vallès, un vinil de 1958!

Revisant

2011-11-29T02:42:00.000-08:00

Cartes al director d'orquestra vol dedicar la selecció musical d'avui a la desapareguda soprano Montserrat Figueras i, en general, a la música com a ajuda per reflexionar sobre la fugacitat del pas del temps.
Comencem amb la versió orquestral de la peça de Ravel Pavanne pour une infante défunte, en la versió de l'Orchestre national de France, sota la batuta d'Eliahu Inbal. Seguim amb la joia de la producció coral de Mendelssohn, Alça els teus ulls (Hebe deine Augen auf). Tot seguit, escoltem una mostra de la tanta música recuperada per Montserrat Figueras i Jordi Savall, l'ària Amor, io parto, de Giulio Caccini.
Aprofitem el 2n moviment de la 9 simfonia de Dvorak per enllaçar-lo amb l'espiritual que s'hi basa, Goin' home, en la veu de Katheleen Battle.
I acabem la part central del programa amb una cançó d'Arianna Savall, a partir del poema de Carner que comença "Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena?"
A la Cosa rara, dues cançons de bressol de Nadal. La primera, d'Arvo Pärt, amb lletra en rus i en la veu de Montserrat Figueras. La segona, el nostre Cant dels ocells.
A Enteniment i memòria, tornem a sentir la soprano cantant una cançó alacantina del 1700 recuperada també, Mareta, no em facis plorar. I acabem, amb un missatge d'esperança amb unes llibertats d'orgue que ens proposa el nostre director, en Joan Figueres.

Actualitat rabiosa

2011-11-22T08:04:00.000-08:00

Cartes al director d'orquestra dedica aquest programa a tractar l'actualitat política i social més recent amb l'ajuda de la música. Comencem amb la famosa Ciaconna de la segona partita de Bach, una partitura temuda pels solistes de molts instruments que no és un problema per a Sigiswald Kuijken.
Seguim amb un dels himnes (anthems) de la coronació de Handel, que porta per títol The King Shall Rajoy, ai perdó, Rejoice. La tercera peça es correspon amb la que Lars von Trier ha triat per acompanyar la seva Melancholia, el film on ens explica la fi del món. La versió, la que va preferir, és la remasterització de la que va deixar enregistrada Wilhelm Furtwängler amb la Philharmonia Orchestra, un director de qui el record és confús.
La secció Cosa rara ens proposa una anàlisi de la situació política a partir de la versió que la London Symphony Orchestra va fer de Pinta-ho ben negre, de Richards i Jagger.
Enteniment i memòria, en consonància amb els nous temps, ens recorda una cançó memorable de Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent?, interpretada en directe amb els músics Feliu Gasull i Xavier Mas.
Per premiar la paciència dels nostres amics oients, el nostre director ens proposa la sardana Canigó, de Pau Casals, interpretada amb l'orquestra d'instruments de joguina de Pascal Comelade.

Quartets de corda

2011-11-15T19:18:00.000-08:00

Acabem els quatre programes dedicats a comparar els quartetsde corda de Debussy i Ravel, únics en les seves produccions, amb el quart i últimmoviment de tots dos. Com a homenatge a aquests quartets, fem un entrepàtemporal, en el qual, després d'escoltar el farcit, posarem una primera llesca amb elprimer moviment del Quartet em Mi bemoll Major Op. 1 Núm. 3 de Haydn. La llescacontemporània, la posa el darrer moviment del Quartet Núm. 2 de Philip Glass,interpretat pel Kronos Quartet.

Per acostar-nos a la Cosa rara, escoltem una versióromàntica del 1r temps del 5è concert de Brandenburg, dirigit per Pau Casals.

I, a la Cosa rara pròpiament, el Mestre assajant el mateixtemps.

L'Enteniment i memòria està dedicat a l'Ovidi Montllor i elseu amic Toti Soler. Escoltem dues versions de Cançó de suburbi.

Com a bonus track, una petita curiositat: la veu delpianista lleidatà Ricard Viñes parlant de la seva coneixença de Debussy.

La pluja

2011-11-08T19:06:00.000-08:00

Rebem el mes de novembre amb un homenatge a Tintín, tot escoltant l'ària de les joies del Faust de Gounod, però en la veu d'Angela Gheorghiu.
Com que darrerament s'hauria produït el 90è aniversari de Georges Brassens i ha fet 30 anys que ens va deixar, una de les seves cançons més divertides: Brave Margot.
I acabem la part central del programa amb l'audició del tercer temps dels quartets de corda que estem repassant, els de Debussy i Maurice Ravel en la interpretació del quartet Alban Berg.

Caram, tot plegat, ben francès!!

A la Cosa rara sentim un so musical interpretat per la mare naturalesa: el de la pluja.
A Enteniment i memòria, seguim parlant de l'aigua. Primer, l'Aigat d'Olot, a càrrec de l'Orquestrina la Galana. I també de la pluja en sentim el so a Uncle Albert-Admiral Halsey, una cançó del 71 de Paul McCartney, la música de la tradició particular d'en Joan Figueres.

I ara amb en Joan Figueres...

2011-10-18T02:13:00.000-07:00

...reprenem la revisió dels Quartets de corda de Debussy i de Ravel. Si els primers moviments de cada un, que vam emetre el 4 d'octubre, eren tan diferents, els segons porten indicacions de tempo ben semblants, i originals, tanmateix. En Joan ens convida a escoltar una peça evocadora de Josep Maria Ruera, Meditació, en la versió de dos músics granollerins: Jordi Masó al piano i Claudi Arimany a la flauta.
Acabem la part central del programa aprofitant el Concert RV 532 per a Mandolina i baix continu de Vivaldi per presentar l'estructura del concert barroc.
A Cosa rara, una raresa bachiana: primer, el tema que va compondre Frederic II de Prússia per confondre el mestre. Després, una de les variacions que en va fer Bach, en forma de canon de cranc, o sigui, una espècie de palíndrom musical, en què la partitura es llegeix d'anada i de tornada per sobre i per sota...
A Enteniment i memòria, un Joan Figueres en plena forma ens porta, primer un cant del rosari de l'aurora de Beniarres, a Alacant. I, després, dues peces d'uns recuperadors de la tarantel·la i el folklore del sud d'Itàlia, els Nidi d'Arac... com els de les taràntules...

Sense en Joan Figueres

2011-10-11T08:03:00.000-07:00

Les fúries perseguint Orestes

En Joan Figueres no ens pot acompanyar en el programa d'avui. Per aquest motiu, li dediquem l'emissió amb molta i bona música.
Comencem amb una bransle de Claude Gervaise, que ens recorda molt la melodia del ball de cintes de la Garriga, la coreografia del qual en Joan Figueres i en Joan Serra estan intentant recuperar.
Escoltem aleshores la Branle de Bourgogne amb què Francis Poulenc obria la seva Suite Française, inspirada en el compositor del XVI Claude Gervaise, justament.
I acabem aquesta primera tirada de danses medievals amb la Sicilienne del Pélleas et Mélissandre de Fauré.
Però no deixem de ballar, ho fem amb el Vals dels patinadors, d'Émile Waldteufel.
La música viatja ara a principis del XVII, amb una antimàscara, un composició que s'intercalava enmig de les representacions teatrals a Anglaterra. Aquesta es diu The Furies, que vol dir... The Fayries...
Des de la distància, en Joan ens convida a escoltar una deliciosa versió per a flauta dolça del primer moviment de la primera Suite de Bach per cello.
Tornem als temps del s. XVI amb la composició de Clément Janequin Les crys de Paris, una joia polifònica.
I acabem la part central del programa amb música terapèutica per a en Joan, el primer moviment de la Sonata per a 2 pianos en Re Major KV 448, que Alfred Tomatis trobava tan recomanable.
Com a Cosa rara, una estranya "variació Goldberg" d'Uri Caine amb la veu de David Moss.
Per a Enteniment i memòria, dues joies que ens fa arribar en Joan i amb les quals li enviem records: una sardana curta tocada pel violí d'en Peret Blanc i la cançó Homes, que apareix al disc Triade, de Joan Figueres i l'Esbart de Sant Cugat., a la qual correspon la sintonia de la nostra secció.

Nova temporada!!

2011-10-04T07:34:00.000-07:00

Pep Coca i el nostre director, en Joan Figueres

Comencem avui la nova temporada de Cartes al director d'orquestra amb bon humor, gràcies a l'Indian summer de The singers unlimited, una manera com una altra d'animar els nostres oients a fer-nos arribar les seves consultes.
I, de seguida, repassem la que ha estat la peça de fons de la falca promocional d'aquesta temprada 2011-2012: l'Aria de les Variacions Goldberg en la transcripció per a tercet de corda de Dmitry Sitkovetsky.
En Joan Figueres, el nostre director d'orquestra, ens proposa comparar a partir d'avui els Quartets per a corda de Debussy i de Ravel. Comencem amb els dos primers moviments de cada un, en la versió de l'Alban Berg Quartet. I ho rematem amb... una orquestració de Ravel d'una obra per a piano de Debussy, la Tarantel·la estiriana.
A la secció Cosa rara, escoltem una onomatopeia polifònica del compositor francès del primer Renaixement Clément Janequin.
A Enteniment i memòria, una versió inèdita de l'Hostal de la Peira cantada pel musicòleg Pep Coca.

Mariona Camats

2011-05-31T08:05:00.000-07:00

Heus aquí el concert de la Mariona Camats i Torrents, el concert més esperat del Cicle de Joves intèrprets d'enguany. L'acompanya al piano Gerard Pastor. Us hi afegim l'actuació que va fer el passat 3 de gener de 2011 al Teatro Principal de Burgos.

2011-05-24T07:56:00.000-07:00

Just després de les eleccions, dediquem bona part del programa a repassar la discoteca de l'eurodiputat Salvador Jové. Comencem amb la Follia en la versió de Vivaldi tal com l'interpreta Il Giardino Armonico. Seguim amb el primer lied del cicle Wintereise, en la versió del baríton Hans Hotter. D'Alexander Scriabin, l'andante del seu concert per a piano en la versió de Vladimir Ashkenazy. De Philip Glass i Suzanne Vega, Freezing, tocada pel Kronos Quartet i Lynda Ronstad. Acabem la part central del programa amb el primer psalm de la Simfonia dels psalms d'Igor Stravisnki dirigida per Leonard Bernstein.
A la Cosa rara, un Anthem de Händel, un dels de la coronació, ideal per a la Champions.
Enteniment i memòria ens porta una versió dels nans vells de la Patum amb instruments de corda.

Després de les vacances... Popper i Wagner

2011-04-26T10:42:00.000-07:00

Programa accidentat d'inici, després d'unes vacances a Arles.

Comencem amb la secció Enteniment i memòria: El duet d'Olot Déu-n'hi duo, integrat per Carlus Fontfreda i Vesper Brosa interpreten Ah, no?, cançó protesta al voltant de la desaparició dels Celtes Curts (els cigarrets).

Ja en la part central del programa, una de les obres primerenques de Wagner, La balada dels soldats.

A càrrec de la jove cellista francesa Emmanuelle Bertrand, l'Intermezzo del Concert en Re menor per violoncel i orquestra d'Éduoard Lalo.

Seguim amb l'últim número de Carmen, ara que França ha declarat els toros patrimoni cultural.

De William Byrd, sentim una pavana i tot seguit el primer temps de la Suite n.1 per a llaüt de Bach que ell mateix convertiria en el Preludi de la seva Suite n.5 per cello.

I loves you Porggy, segons Keith Jarret és el nostre toc romàntic ara que fa poc de St. Jordi.

I acabem amb una Cosa ben rara: Un tema de l'opereta La Mascota, d'Edmond Audran, la balada dels indiots.

Yo-Yo Ma comparat amb si mateix

2011-03-29T12:24:00.000-07:00

Si la setmana passada arribàvem a la Suite n.5 per a cello sol, avui hi tornem per comparar dues interpretacions del mateix cellista del Preludi d'aquesta suite. El nostre director, en Joan Figueres, cellista per damunt de tot, les comenta i analitza.

Per fer una mica de sorpresa, escoltem la Venice Baroque Orchestra, en el Largo de Sum in medio tempestatum, un extraordinari motet d'Antonio Vivaldi. La veu és la de la soprano alemanya Simone Kermes.
El nostre moment d'òpera prové de Le Nozze di Figaro, mentre entre ell i Susagna prenen mides del pis on viuran.
La música antiga és la d'Orlando Lassus, el compositor flamenc de la Contrareforma, que va posar música a aquesta oració de Pentecosta: Veni, Sancte Spiritus.

La Cosa rara és veure com una cançó de finals del segle XVIII, Plaisir d'amour, que tant agrada a Núria Albó, és la base de Can't help falling in love, d'Elvis presley.
I l'Enteniment i memòria ens acosta una la Dansa de Castellterçol en versió Pascal Comelade.

La Totentanz de Liszt

2011-03-22T12:03:00.000-07:00

Després del tastet de la setmana passada, ens acostem altre cop a la interpretació de Josep Maria Almiron de la Totentanz de Liszt. I ho fem amb una entrevista al pianista a l'Escola de Música de la Garriga, on és professor. Descobrim les entranyes de l'obra gràcies a la visió d'aquest músic apassionat que és en Josep Maria. I, així, recordem el 200 aniversari del naixement de Franz Liszt.
En acabat, ens acostem a la Suite n. 5 per a cello de Bach, com sempre en versió de Yo-Yo Ma, concretament a la Giga.
Finalitzem la secció central del programa amb Lascia ch'io pianga, de l'òpera Rinaldo de Handel (per escriure-ho a l'anglesa), en la veu de Cecilia Bartoli.

A la secció Cosa rara, el so del theremin dins de Ne me quitte pas.
A Enteniment i memòria, una cançó popular mallorquina, So de pastera.

Premi Tomás Luis de Victoria a Josep Soler

2011-03-15T13:07:00.000-07:00

Obrim amb obra del recentment premiat per l'Sgae, el compositor Josep Soler.

Seguim tot homenatjant Franz Liszt, tot començant a escoltar la versió de Josep Maria Almiron i Lluís Avendaño de la Totentanz de Liszt.

Recuperem encara una de les propostes musicals del nostre amic Javier Damesón, la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave d'Eduardo Falú, acompanyat de la Camerata Bariloche, grup que havia acompanyat Les Luthiers.

Com a Cosa rara, una Bourrée de Josep Soler.

I a l'Enteniment i memòria, la Cançó de bressol, de Joan Altisent, en la veu de Maria del Mar Bonet i amb la guitarra de Feliu Gasull, net del compositor.

Javier Dameson

2011-03-08T11:15:00.000-08:00

Dediquem íntegrament el programa a repassar la música que interessa a Javier Damesón, la seva banda sonora. Javier Damesón és un compositor, director de coral a Pinamar i professor de conservatori de la ciutat General Juan Madariaga, a la regió de Buenos Aires, a la costa, uns centenars de quilòmetres al sud de la capital. És el nét del garriguenc il·lustre Andreu Damesón, exiliat arran de la guerra. Amb motiu de l'homenatage que es va fer al seu avi el passat octubre, va visitar la Garriga i ens va regalar la seva Cantiga a l'avi Andreu, que podeu trobar en el programa del 5 d'octubre.

Arran d'aquesta estada, vam demanar-li que ens fes arribar la música que li fos més propera, ja que no va haver-hi temps material d'entrevistar-lo. Amb una amabilitat i generositat que li agraïm profundament, en Javier ens ha fet arribar una col·lecció de peces que reflecteixen els seus gustos i interessos musicals per poder compartir-los amb els nostres oients.

Obrim amb un tema del grup de Carlos Aguirre dedicada a la ballarina argentina Beatriz Durante. Seguim amb una peça d'arrel folclòrica, però passada pel sedàs de la modernitat, la temàtica que més atreu en Javier, a càrrec de les pianistes Lilián Saba i Nora Sarmoria, Chayita del vidalero.

Sentim una arravatada cançó d'amor en la veu de Mercedes Sosa, Desarma y sangra.

I comencem amb tangos, potser amb el més representatiu del gènere, sense ànim de generar polèmica, El Choclo, en un arranjament vocal de l'octet Buenos Aires 8. I trobem la primera coincidència amb peces que ja havíem sentit al programa: la Muerte del ángel, de la suite Serie del ángel, en la versió memorable de Guidon Kremer.

Seguim amb una cançó d'un grup amb qui Javier Damesón té molta relació, el Grupo de Canto Coral, que canten Madre del maíz, de Eugenio Inchausti y Coco dos Santos.

Passem al rei del bandoneón, Rodolfo Mederos interpretant Palomita blanca, un vals crioll. I a Mi Buenos Aires querido, en aquella versió de capçalera de Daniel Baremboim, el contrabaixista Héctor Console i el mateix Rodolfo Mederos, versió que tant agrada al nostre director, en Joan Figueres.

Buenos Aires 8 altre cop ens acosta una milonga de Mariano Mores, Taquito militar.

El grup Aca seca trío, que parteix de l'acervo folclòric argentí, ens canten la Vidala sin voz.

Per acomiadar-nos, escoltem el gran pianista Cuchi Leguizamón, desaparegut l'any 2000 que, com en gairebé tots els casos anteriors, recrea també un aire popular amb la seva Zamba del pañuelo.

Per al programa següent deixem la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave

d'Eduardo Falú.

Gràcies Javier per deixar-nos conèixer aquesta música, la teva!! Una abraçada a través de l'oceà!

Jazzing a la Garriga

2011-03-01T00:56:00.000-08:00

Després de la remissió del programa dedicat a entrevistar Oriol Garcia Molsosa, un programa dedicat al jazz!!!

Repassem amb la nova associació Amics del jazz de la Garriga quins són els seus objectius. Però ho fem amb música en directe de la millor qualitat!

Ens acompanyen Aleix Forts al contrabaix, Arnau Figueres a la bateria i Francesc Vidal, al saxo. I també Guillem Troyano, tot explicant-nos les intencions de l'associació. I un misteriós Marc que fa de fotògraf...

Revisant...

2011-02-15T00:19:00.000-08:00

Comencem amb la Gavota amb dues variacions de la suite Pulcinella, que Stravinski va crear a partir de música de Pergolesi.

Seguim amb un Largo ma non tanto del Doble concert per a violins de Bach: quan Bach mozarteja! Tot s'ha de dir qu ela versió de Pinchas Zukerman hi fa molt.

Per satisfer una petició, l'Intermezzo de Cavalleria rusticana en la versió de la Philarmonia Orchestra, dirigida per Giuseppe Sinopoli.

De la discoteca de Salvador Jové, Sviatoslav Richter interpretant les Tuileries i una de les Promenades de Quadres d'una exposició de Modest Mussorsky.

Seguim amb I Fagiolini, que ens canten un madrigal en honor d'Elisabet I d'Anglaterra: Calm and clear was the air i amb el Joc de l'oca, cançó veneciana en la veu del sextet Euterpe.

Acabem la part principal del programa amb la Bourrée de la Suite núm. 4 per cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

A la Cosa rara, un Ecce homo, ben particular.

A Enteniment i memòria, el Ball de gitanes de Granollers.

8 de febrer

2011-02-08T06:10:00.000-08:00

Comencem amb el record del concert que el 13 de novembre de 1961, arran de la interpretació que, del mateix repertori, va fer Yo-Yo Ma al Kennedy Center de Washington el passat 25 de gener. I ho fem escoltant com Pau Casals emocionava l'auditori amb el nostre Cant dels ocells.

Seguim amb una referència literària, proposant-vos una marxa de John Philip Sousa, de les que agradaven a Gerald Durrell quan era petit: Liberty Bell, que els Monty Python feien servir com a sintonia del seu Flying Circus ala BBC.
Seguint el consell de l'amic Joan Bellavista, especialista en Bossa nova, entre d'altres, us proposem Samba da rosa, en la veu d'Ornella Vanoni i Vinicius de Moraes amb l'acompanyament de Toquinho.

D'Stravinski, una peça insòlita, l'Andante del seu Ebony Concerto, amb Benny Goodman i sota la direcció del mateix compositor.
I sembla que obrim una secció ambulant, la revisió de la discografia del senyor Salvador Jové, oncle del nostre amic Pipo Codina. Salvador Jové, economista compromès i exeurodiputat, se'ns revela com un home de gran gust musical. Triem per començar el tema i la primera variació de les Variacions Goldberg en la versió que en va fer Glenn Gould el 1955.

Com a peça antiga, un fragment de la Negrina, de Mateu Fletxa el Vell, interpretada per conjunt flamenc Huelgas Ensemble.

I acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite n. 4 per a cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

Us proposem com a Cosa rara un Serrat en versió fado: Ferro velho, per Carlos do Carmo.

A Enteniment i memòria, Es havaneros en la veu de Biel Majoral.

Assúcar!!

2011-01-25T10:26:00.000-08:00

Obrim el programa amb l'inici de la 5a simfonia de Beethoven en versió de la Hovedøen Social Club i la Kringkastingsorkesteret, seguint un estrany joc que fa programes que dura. Els clàssics no moriran mai ni embalsamats en salsa!

Jacques Loussier és el nostre amic següent, que ens acosta el Primer preludi del Llibre primer del clavecí ben trempat, de Bach, el pare. Jacques Loussier fa passadora a Manel Plens la Tocata i fuga en Re menor, altre cop de Bach.

I Jacques Loussier, ara amb Bobby McFerrin, a Leipzig fent una versió increïble del coral Wachet auf, ruft uns die Stimme.

Gairebé acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite núm. 3 per a cello de Bach. Com sempre, amb Yo-Yo Ma.

Sí que la rematem amb una peça de música antiga, a petició d'un oient. Quel augelin che canta, de Sigismondo d'India.

Presentem una autèntica raresa a la Cosa rara: La ci darem la mano, de Don Giovanni convertida en la Lumberjack song de Monty Python.

A Enteniment i memòria, sentim en directe Joan Figueres, mandola en mà. Canta El rector de Collbató. No se'n surt de fer cantar en Manel Plens.

Brasil altre cop

2011-01-18T09:45:00.000-08:00

Comencem amb Manhà de carnaval, amb Joan Chamorro, sense Andrea Motis, acompanyat al piano per Ignasi Terraza. I seguim al Brasil amb Victòria dels Àngels sota la batuta del compositor, presentant-vos un parell de les Bachianas brasileiras d'Héitor Villa-Lobos: la Cantilena de la número 5 i la Fuga, totalment instrumental, de la número 1. Tot seguit, l'Allemande de la Suite núm. 2 per a cello de Bach, com sempre per Yo-Yo Ma.

I de la Cançó de la terra de Mahler, el fragment dedicat a la bellesa.

A la Cosa rara, la Marxa fúnebre de la simfonia Tità de Mahler.

I a l'Enteniment i memòria, l'arranjament que ha preparat Joan Figueres del Ball de cintes de la Garriga.

Les vacances

2011-01-11T00:57:00.000-08:00

Després de les vacances, en què heu pogut sentir altre cop el nostre especial de Nadal, repassem les activitats que un sol fer quan no treballa. Per exemple, mirar la TV. Per això us oferim un dels bisos que el contratenor Philippe Jaroussky va oferir, acompanyat a capella pel seu quartet de corda (!!) en el concert que va fer el passat 17 de desembre al Teatre dels Champs Elysées i que va ser emès pel canal musical Mezzo uns dies més tard.

També per vacances anem al teatre. Una de les obres més completes que s'han pogut veure a Barcelona fins aquest gener ha estat L'hort dels cirerers, d'Anton Txèkhov, dirigida per Julio Manrique. Era particularment divertida la tria de tracks que ambientava la interpretació d'uns actors esplèndids. En rescatem dues, després d'haver comptat amb l'amable col·laboració del dissenyador de so Damien Bazin: My favourite things, per Olivia Ong i Bésame Mucho, per Nat Cole.

Aprofitem per anar a concerts i millor si són perles úniques, com el que el quintet 5-AM va oferir de manera inopinada a la Garriga el passat dia 29 de desembre. L'auditori es va omplir que no hi cabia una agulla, gràcies a la difusió viral entre els aficionados. Els seus components, d'entre 15 i 18 anys, van fer xalar de debò un públic entusiasmat i incrèdul. Van comptar amb l'aportació de Joan Chamorro i Francesc Capella. Del concert, sentim Chega de saudade, d'Antonio Carlos Jobim, considerada la primera peça de la Bossa nova, en la veu d'Andrea Motis. Els altres membres del grup eren Pedro Campos al contrabaix, Ignasi Caballé al piano, Gregori Hollis a la trompeta i Arnau Figueres a la bateria.

Del disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, us oferirim My one and only love.

A la Cosa rara, seguint amb espectacles recents, la peça que van enregistrar Lídia Pujol i Albert Pla, entre d'altres, a l'Auditori de Barcelona el 2007, inclosa en el disc Els amants de Lilith i que és la base de l'espectacle que el cantant de Sabadell i Pascal Comelade han estat oferint al Teatre lliure.

Per acabar, a Enteniment i memòria, una mostra del Ball de cintes de la Garriga, amb Josep Maria Ribelles a l'arpa. Tornarem a parlar-ne!!

Sorpreses de moltes menes

2010-12-27T02:26:00.000-08:00

El darrer programa en directe de l'any ens porta per començar una peça de Reynaldo Hahn, el compositor estimat de Proust i avui gairebé oblidat. D'allà ens n'anem al nostre Enric Granados, amb dos valsos deliciosos.

També, entre d'altres, recuperem un Gloria in excelsis de Handel tot just descobert l'any 2001.

Comparem el Qui tollis amb el de la Missa breu de Léo Délibes, interpretat per l'Escolania de la catedral Primacial de Lió, que va visitar la Garriga fa ja uns anys.

Continuem repassant la Suite n. 1 per a violoncel de Bach, interpretada pel gran Yo-Yo Ma; escoltem l'Allemande i la Courante. I el mateix Yo-Yo Ma, altre cop acompanyat per Jake Shimabukuro, a l'ukelele, per homenatjar John Lennon en el 30è aniversari de la seva mort.

A la Cosa rara podem sentir la versió de l'Ave Maria de Gounod, per l'Orfeó Català, en quodlibet amb el Preludi de núm. 1 en Do Major del primer llibre del Clavecí ben temperat a càrrec de Bobby McFerrin, l'any 09 al Palau de la Música Catalana, just abans que esclatés l'escàndol.

A Enteniment i memòria, per acomiadar-nos, la sardana Amunt i crits egarenca, de Josep Sancho Marraco, en el cinquantenari de la seva mort.

I ara, Chopin

2010-11-30T07:27:00.000-08:00

Segon dels programes dedicats als dos grans compositors romàntics, del naixement dels quals es commemora el 200 aniversari enguany.

Una selecció de peces extraordinària, amb curiositats com un parell d'enregistraments originals de 1926 de Pau Casals, interpretant arranjaments per a violoncel del Nocturn en Mi bemoll Opus 9 n. 2 i el Preludi en Re bemoll Opus 28 n. 15.

A la Cosa rara, sentireu una peça d'Ernesto Acher, el setè Luthier (encara que a la foto només en veieu 6).

A Enteniment i memòria, una cançó popular en veu de Maria del Mar Bonet que ens parla de la casera, o sigui, de les ganes de casar-se.

Santa Cecília és Schumann

2010-11-23T06:41:00.000-08:00

El programa de l'endemà de Santa Cecília comença una sèrie de dos dedicats als grans compositors universals dels quals es commemora enguany el 200 aniversari del naixement. Avui, en format de programa especial, Robert Schumann.

Cartes al director d'orquestra us ofereix una selecció de peces arravatadament romàntiques. Us ajudem a comprendre per què quan a un músic se li esmenta el nom de Schumann posa els ulls en blanc.

Donat el format del programa. no hi ha Cosa rara, però sí Enteniment i memòria: la versió mallorquina de l'Hereu Riera, cantada per Psàlite i acompanyada en directe per Joan Figueres.

Concert del 14 de novembre a Granollers

2010-11-16T08:13:00.000-08:00

Comencem el programa amb una referència literària: us proposem una cançó que surt esmentada a The go-between (El missatger), d'LP Hartley. El mateix autor deia el 1953, "no crec que la canti ja ningú". Extreta de l'opereta de Michael Balfe The bohemian girl, l'oferim als nostres amics. Anem repassant cançons, com les de Pentangle, o Granada, en la versió de Rolando Villazon que acaba de publicar Deutsche Gramophon. O peces com el Preludi de la primera suite per a violoncel de Bach, interpretada per Lluís Claret, fins a arribar a recordar el concert que abans-d'ahir 14 de novembre es va fer al Teatre-Auditori de Granollers en memòria d'en Carles Riera, en el primer aniversari de la seva mort. Hi va tocar el nostre convidat de fa dues setmanes, Oriol Garcia Molsosa, i el London Haydn Quartet que, acompanyat pel clarinetista Eric Hoeprich, professor, company i amic d'en Carles, van interpretar el quintet per a clarinet KV 581 de Mozart. N'oferim la versió que els mateixos intèrprets van enregistrar uns anys enrere. Acabem la part central del programa amb un lied de Schubert que en Carles estimava molt: Gretchen am Spinrade.

A la Cosa rara, trobareu un temps de la Kleine Nichtmusik de PDQ Bach, l'apòcrif vint-i-unè fill del mestre de Leipzig.

Ens acomiadem amb El mariner a Enteniment i memòria: altre cop podem gaudir de la versió completa que n'ha fet Joan Figueres.

Benjamin Britten

2010-11-09T12:01:00.000-08:00

Un programa encara per assentar les nostres bases ideològiques: després d'haver parlat de Purcell, avui Britten. Britten, el compositor artesà i conscient de la seva funció social, amant de la música per a nens i amateurs.

Britten, però no només. Destaquem la deconstrucció de la versió d'El mariner de Joan Figueres, a càrrec del seu autor.

Carles Riera

2010-11-02T10:36:00.000-07:00

En record de l'enyorat Carles Riera, un programa dedicat a la música que més li agradava sentir, interpretar, divulgar... Intentem recordar els diferents vessants d'en Carles amb l'ajuda d'un dels seus deixebles i continuadors, l'Oriol Garcia-Molsosa, especialista en clarinets antics i membre del trio Una cosa rara.

Versions

2010-10-26T07:07:00.000-07:00

No serà aquest l'únic programa que dedicarem a escoltar diverses versions d'una mateixa peça, o a parlar-ne. D'entrada, recuperem el bis que es va poder sentir el passat diumenge 24 d'octubre a l'auditori de Granollers, un psalm d'El rei David, d'Arthur Honegger.

De seguida, tres versions de Henry Purcell sobre un mateix poema, escrit per un misteriós coronel Heveningham a partir d'un famós vers de Shakespeare.

Passem a escoltar el Trio Silvestre i a connectar en directe amb Joan Figueres, que assisteix, en qualitat de mànager, al concert que el trio fa avui a Badalona. Escoltem la versió que han fet de Laia, de Toti Soler, bon amic d'en Joan.

I llavors, una cançó de Toti Soler en veu de Maria del Mar Bonet, Em dius que el nostre amor. Com que s'acosta Tots Sants, una altra cançó del mateix disc de la Maria de Mar, amb qui, per cert, també havia tocat en Joan Figueres: Cançó per a una bona mort.

A la Cosa rara, una curiositat: el Gran Vals per a guitarra de Francesc Tàrrega, que Nokia va convertir en la seva famosa sintonia.

A Enteniment i memòria, la versió d'Arianna Savall de la cançó popular El mariner.

Marta Estruch

2010-10-19T06:58:00.000-07:00

Aquest dimarts ens ha visitat a l'estudi de Ràdio Silenci Marta Estruch, professora de llenguatge musical i de flauta de bec. La conversa ha girat al voltant de les activitats musicals per a nadons, que és la seva autèntica vocació.

Hem pogut escoltar, a més d'una sonata de Telemann, peces que ells fa servir en els seus tallers, talment una sessió de musicoteràpia infantil (i familiar).

A la Cosa rara, una petita boutade: l'emissió d'un fragment de 4'33'', de John Cage.

A Enteniment i memòria, una autèntica primicía: la versió que en Joan Figueres ha preparat per als nostres oients del romanç popular El mariner. Realment, és la versió definitiva. En el nostre proper programa, aprofitarem per disseccionar aquesta peça.

La nova temporada!!

2010-10-05T03:55:00.000-07:00

Comença la segona temporada de Cartes al director d'orquestra, ara també a Ràdio Caldes i aviat a la TDT.

Un primer programa farcit de sorpreses: primer assentant principis (Britten or Purcell) i amb primícies, com la primera audició emesa per ràdio de la Cantiga a l'avi Andreu, de Javier Dameson, precedida d'unes paraules del mateix compositor.

A la secció Cosa rara, la bomba musical de l'estiu a la Garriga.

I, a Enteniment i memòria, la primera part de la versió exclusiva que de la Cançó del mariner ha preparat Joan Figueres per a tots els nostres amics.

Núria Albó

2010-06-15T02:53:00.000-07:00

Dins de les celebracions del 80è aniversari de Núria Albó, Cartes al director d'orquestra ha volgut dedicar el seu darrer programa de la temporada a la primera alcaldessa democràtica de la Garriga després de la Guerra Civil, escriptora i poetessa. Núria Albó, se'ns revela com una persona políglota i melòmana, amb gustos musicals molt definits i una sensibilitat precisa. És de la seva discoteca particular que extraiem la música que hem pogut sentir aquesta nit.

S'hi inclou la composició amb què Joan Figueres ha volgut felicitar-la: una preciosa cançó coral a partir del poema La primavera.

Fins al setembre que ve!!

I acabem amb els cors

2010-06-08T02:48:00.000-07:00

Penúltim programa de la temporada, i últim del cicle dedicat a l'òpera. Un recull d'alguns dels més famosos cors d'òpera. Sí, no hi falta Va pensiero, però tampoc altres joies de la música coral, sempre amb el comentari il·lustratiu d'en Joan Figueres.

Àries de baríton i baix

2010-06-01T02:38:00.000-07:00

Les veus més greus en les més belles àries de l'òpera de tots els temps.

Àries de tenor

2010-05-25T02:33:00.000-07:00

Una modesta repassada a les veus masculines que han marcat època en el món de la música lírica. Potser no hi són tots, però els que hi ha, segur que no els podíem oblidar.

Adela Poch

2010-05-18T01:26:00.000-07:00

Havent dedicat els dos darrers programes a les veus femenines en el món de l'òpera, entrevistem Adela Poch, soprano i professora de cant i piano. A la Garriga, ha participat recentment en l'Stabat Mater de Pergolesi i l'Oratori de Nadal, de Saint-Saëns, sota la batuta d'Alfons Reverté, i en el Rèquiem de Mozart, dirigit per Gabriela Zabala.

Amb ella repassem els seus gustos musicals.

Àries de contralt

2010-05-11T00:46:00.000-07:00

Les tessitures més greus de la veu femenina en una selecció especial de Joan Figueres.

Àries de soprano

2010-05-04T00:41:00.000-07:00

Programa especial dedicat a presentar les més agudes, agudíssimes, àries del món de l'òpera. No l'escolteu a prop de copes delicades!

Tú no sabe inglé (Agustí Vidal)

2010-04-27T00:30:00.000-07:00

Avui, ens ha acompanyat Agustí Vidal, director de la Coral Polifònica de Granollers i perfumista. Ens presenta el seu nou espectacle Tu no sabe inglé, que es podrà veure el proper diumenge 2 de maig al Teatre Auditori de Granollers. L'espectacle fa un recorregut per la música que té a veure amb Cuba, des de la Castella del segle XVI fins als nostres dies.

Obertures d'òpera

2010-04-20T23:50:00.000-07:00

La sèrie de programes sobre música per a altres mitjans de comunicació acaba amb uns quants especials dedicats a l'òpera, l'art total.
I ho fem començant amb un recull d'obertures orquestrals i emocionants. Sabeu quin és el primer acord del Tristany i Isolda de Wagner?

Anna Losantos

2010-04-13T09:45:00.000-07:00

Entrevistem avui, dins del marc de la Setmana de la comunicació, la fagotista Anna Losantos, directora de l'Escola de música i dansa de la Vallalta, a Sant Pol de Mar.

Decisions polítiques amenacen seriosament la continuïtat de l'escola i l'Anna hi està lluitant tant com pot. Sort que rep el suport de molts amics del món de la música i dels pares dels nens i joves implicats.

L'Anna Losantos ens explica la situació de l'escola i ens convida a sentir música del seu gust.

Cliqueu aquí per sentir el programa.

Nou programa: L'hora del concert

2010-03-26T13:33:00.000-07:00

A Cartes al director d'orquestra hem obert una filial, un filio: un programa de concerts!

Cada diumenge, a les 8 del vespre, emetrem en diferit algun dels millors concerts que s'hauran pogut sentir a la Garriga.

Aquest diumenge 28 de març, retransmissió de l'Stabat Mater de Pergolesi que es va poder sentir a l'església de la Garriga el mes de maig passat.

En propers programes, podreu sentir els concerts del cicle de joves intèrprets. Començant pel que les tres orquestres de l'EMM Josep Aymerich van oferir al patronat dissabte 20 d'aquest mes de març, que serà emès diumenge 11 d'abril.

Marqueu a les vostres agendes L'hora del concert, els diumenges a les 8, a Ràdio Silenci.

Setmana santa

2010-03-23T11:23:00.000-07:00

Un nou programa especial. Aquest cop, dedicat a recollir peces concebudes per a aquests dies o, en general, relacionades amb el recolliment espiritual.

Comencem amb les Tenebres de dissabte sant de Carlo Gesualdo i seguim amb l'orquestra de cambra catalana, de la qual és viola el nostre amic Ferran Saló, interpretant el Consumatum est de Les set paraules de Crist de Lo Spagnoletto. Passem a Kommt, Ihr Töchter, helft mir klagen, de la meravellosa Passió segons St. Mateu de Bach.

Un salt en el temps i escoltem Tenebrae facte sunt, de Poulenc i, tot seguit, un Miserere del poble sard de Santussulurgiu.

Us acostem l'inici de l'Stabat Mater de Pergolesi, tal com es va poder sentir a l'església de la Garriga el maig de 2009. I, a suggeriment d'en Ferran Saló, l'Agnus Dei de la missa de Rèquiem de Fauré, una peça on predominen les violes sobre els violins.

Per acabar, un Miserere del poc conegut compositor Sébastien de Brossard, fins fa poc reconegut com a teòric del seu temps. I, després de voltar el món, Recordata est, de la segona Lamentació de dijous sant de Narcís Casanoves, compositor montserratí.

Com a programa especial, no s'hi han mantingut les seccions habituals.

Clica aquí per sentir el programa.

La música per a televisió

2010-03-16T08:58:00.000-07:00

Des de Cartes al director d'orquestra, una petita broma musical, amb algunes sintonies memorables. Últim capítol dedicat a música per a altres mitjans d'expressió... o no!

A la secció Joves intrèpids, un duet amb el clarinet de Júlia Oliveras i Aumedes i el piano de Montserrat Pareras i Dameson.

A Enteniment i memòria, una anècdota cantabile d'en Joan Figueres.

Si vols sentir l'àudio, clica aquí.

Música per a cinema, segona part

2010-03-09T06:13:00.000-08:00

La segona part de música de pel·lícules, on trobareu pel·lícules més recents... La majoria rodades al voltant de 1980...

Comencem amb La llista de Schindler, una interpretació amb sorpresa, perquè s'hi enfila el violí dels nostre amic Ferran Saló.

Seguim amb el mateix tema i sentim Noa a La vida és bella. Després, dues peces de Paris, Texas. I dues de Michael Nyman, un tema de Drowning by numbers (basat en la Simfonia concertant de Mozart, KV. 364, i un altre d'El piano.

Acabem la part central del programa amb la peça de Philip Glass que porta el nom de la pel·lículaKoyaanisqatsqi, i el segon moviment de la Tercera simfonia de Henryk Górecki, que apareixia aPolice, una pel·lícula amb Gerard Dépardieu i Sophie Marceau.

A Enteniment i memòria, Tendresa, peça de Josep Maria Bernat per a cobla i violoncel, en aquest cas, Nabí Cabestany.

Acabem presentant una secció nova: Joves intrèpids, dedicada a molt joves músics en les seves primeres audicions.

Si vols sentir l'àudio, clica aquí.

Nous programes!

2010-03-04T09:04:00.000-08:00

Per fi hem pogut oferir-vos els progra- mes del 2, 9 i 23 de febrer, a més de l'entrevista que férem aquest passat dimarts a Ferran Saló: interessant i divertida alhora.

Entrevista a Ferran Saló

2010-03-02T09:01:00.000-08:00

Entrevistem en aquest programa el violista Ferran Saló, que ens presenta alguna de les seves peces preferides o les que li porten més bons records. Repassem amb ell la seva variadíssima trajectòria.

Si vols sentir el programa, clica aquí.

Entrevista a Ferran Saló

2010-02-27T05:39:00.000-08:00

Aquest proper dimarts, Cartes al director d'orquestra emetrà una entrevista al violista i professor Ferran Saló, integrant de l'Orquestra de cambra catalana.

http://www.orquestradecambracatalana.com/clemens.swf

Seguim amb problemes tècnics i no us podem oferir encara el darrer programa. Aviat estarà resolt.

El cine musical

2010-02-23T07:29:00.000-08:00

I, per fi, el cinema musical!

America, de West side story, Pepperland de Yellow submarine, una escena corprenedora d'Amadeus, Les choristes cantant l'adaptació de l'Hymne à la nuit de Rameau...

També la cançó angoixant que Björk canta a Dancer in the dark i el so d'una escena insòlita a El silenci abans de Bach.

Anant al cine familiar, l'entranyable Fidler on the roof (tal com cantava Topol) i I don't know how to love him de Jesucrist superstar. Il·lustrem el cine de Bollywood amb un fragment de la bomba de 1992, Beta i ens plantegem si, com deien els Monty Python a El sentit de la vida, cada esperma és sagrat.

Reflexionem sobre les injustícies de la vida amb Mary Poppins, que ens aconsella d'alimentar els coloms gastant només dos penics per bossa de veces. I acabem amb Two ladies, de Cabaret.
Un altre Yesterday i en Joan Figueres tocant el tema d'Amarcord a l'acordió.

Si vols sentir-lo, clica aquí.

Stanley Kubrick

2010-02-16T22:52:00.000-08:00

Reprenem la presentació dels nostres programes, tot esperant d'oferir-vos els dos encara perduts...

En la sèrie (breu) dedicada al cinema, un d'íntegrament dedicat a la música de les pel·lícules d'Stanley Kubrick.

No cal que us donem gaires pistes. Comencem amb dues peces de Clockwork orange, tot explicant-ne algun aspecte interessant. Seguim amb la versió original del largo de la sonata per violoncel op. 14 de Vivaldi i l'orquestració d'una sarabanda de Haendel, originalment per clavecí, que Kubrick va fer servir per al seu Barry Lyndon.

Seguim amb tres peces més lleugeres. Wooly bully, una cançó molt ballable dels 60 de Sam the Sham and the Pharaos, que apareixia a Full metal jacket, When I fall in love de Victor Young, extreta de Eyes wide shut i la música original per als crèdits de Lolita.

Per acabar la part central del programa, dues peces 2001, a Space Odissey: l'enigmàtica Lux Aeterna, de Gÿorgy Ligeti, i el Danubi blau, el vals que va servir per il·lustrar l'el·lipsi cinematogràfica més dilatada de la història del cinema.

Com a Cosa rara, un soft Yesterday, per flauta i piano. I com a mostra de l'Enteniment i memòria, una Lluna i la pruna feta a casa...

Clica aquí per sentir l'àudio.

Música per a cinema

2010-02-09T06:57:00.000-08:00

Per fi us podem oferir aquest programa, on abunda música de pel·lícules rodades al voltant de l'any 60, però no només.

La peça més famosa del 8 1/2 de Fellini.

La inquietant musiqueta d'El tercer home, que no era de Welles, però ho semblava.

La música dels crèdits d'À bout de souffle. Mmm.

El temps del concert per a piccolo flautino de Vivaldi (aviat serà el seu aniversari) que Truffaut feia servir per educar L'enfant sauvage.

La música més emblemàtica de Mon oncle de Tati, imprescindible.

Jean Moreau cantant a Jules et Jim (altre cop Truffaut!)

La versió orquestrada del Liebertod (la mort d'amor) de Tristany i Isolda que va fer servir Buñuel per Un chien andalou.

Hi trobareu Patrícia, el mambo (o cha-cha-cha?) de Pérez Prado que sentíem a La dolce vita mentre la mestressa feia un strip-tease.

I el temps de la 3a de Brahms que il·lustra l'amor d'Ingrid Bergman i Anthony Perkins a Aimez-vous Brahms?, just el mateix que tant agrada a Rafel Sala i que no havíem tingut temps de sentir.

A les seccions, un altre Yesterday com a Cosa rara (i en van...) i un Amarcord (tres Fellinis!) a càrrec de l'acordió de Joan Figueres per a l'Enteniment i memòria.

Clica aquí, si vols sentir aquest programa.

Entrevista a Rafel Sala

2010-02-02T06:51:00.000-08:00

Per fi us podem oferir aquesta entrevista que tants dies ens ha fet gruar! En Rafel ens fa conèixer els seus orígens com a músic i els seus gustos musicals.

Escolta'l clicant aquí.

Aquest proper dimarts, entrevista a Rafel Sala

2010-01-31T10:15:00.000-08:00

Aquest dimarts 2 de febrer a les 9 de la nit ens acostarem als interessos i les aficions del musicòleg i guitarrista especialista en música romàntica Rafel Sala.

La dansa (segona part)

2010-01-26T05:17:00.000-08:00

Un segon programa en què s'ofereixen mostres de música de dansa dels segles XIX i XX.

La juvenil alegria de ballar ens arriba gràcies a Der Tanz, de Franz Schubert.

De seguida, ens traslladem al món dels tutús i les sabatilles de punta sense concessions: el Vals de les flors del Trencanous i uns fragments d'El corsari, amb música d'Adolphe Adam.

Travessem la frontera del segle XX amb la Dansa infernal del rei Kastchei, de L'ocell de foc. Ens acostem a la utilització dels aires tradicionals amb una massurca d'Enric Granados i marxem a veure com es pot ballar un rag-time, de la mà de Itzhak Perlman i André Prévin. Acabem amb un fragment de la música per a dansa In the upper room, de Philip Glass.

A la secció Cosa rara, la dansa turca del Trencanous, però interpretada pel Modern Mandolin Quartet. La guitarra de Manuel Barrueco ens porta el Yesterday del dia.

A Enteniment i memòria, l’Andante maestoso de la suite Montjuic de Benjamin Britten.

Aquí trobaràs l'àudio del programa.

La dansa (primera part)

2010-01-19T05:11:00.000-08:00

Cartes al director d'orquestra dedicarà dos programes al moviment corporal que produeix la música: la dansa.

Contra el que passava en programes anteriors, les obres que hem sentit es presenten en ordre cronològic.

Comencem per un ball rodó del Llibre vermell de Montserrat, seguim amb una pavana del valencià Lluís Milà, una baixa dansa barcelonina, un bransle a l'escossesa del llibre de Thoinot d'Arbeau i un passemeze de Praetorius. Aleshores, entrem en el món del ballet, amb un fragment del primer que es va representar, Le balet comique de la Royne, i amb una obra de Lully, d'aquells ballets que feia per a la cort de Lluís XIV, Le balet des plaisirs.

Arribem a Minuet i el Trio del Divertiment KV 252 de Mozart i acabem amb un fandango deLuigi Boccherini.

Escolta'l aquí.

El teatre i la música

2010-01-12T11:52:00.000-08:00

La música i el teatre han anat junts des de l'origen. És per això que s'alimenten mútuament. Cartes al director d'orquestra ha dedicat el seu primer programa de l'any a música feta per al teatre, amb una giga elisabetiana dedicada a Will Kemp, un dels actors de Shakespeare, un fragment de l'aiguat de Noè que Benjamin Britten va descriure a partir d'un text del segle XVI, de la Història del soldat d'Stravinsky, del Retablo de Maese Pedro de Falla, fet per representar un parell de capítols del Quijote, de la representació de la història del comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, amb música de Joan Figueres i una divertida història dels Luthiers.

Dins de la secció Cosa rara, un autèntic concert de Haydn per violoncel publicat per Deutsche Gramophon amb el Yesterday de Lennon i McCartney a dintre.

Dins d'Enteniment i memòria, els secrets, a partir del llibre de Jaume Ayats Explica'm una cançó, d'En Pere Gallerí.

S'acosta la segona dècada del mil·leni !

2009-12-31T00:59:00.000-08:00

I per anar fent boca, us fem dues propostes:

Una reflexió divertida sobre el poder de la música feta des de l'experiència.

La força de la joventut al servei de la bellesa musical.

Bon Nadal

2009-12-20T02:35:00.001-08:00

Benvinguts !! Bon Nadal !

Aquí teniu una mostra de la música que podreu sentir al programa especial de Nadal de Cartes al director d'orquestra. Perquè pugueu ambientar les vostres festes o conduir sentint la joia en el món!

La quarta selecció recull algunes de les peces del disc de nadales interpretades pels professors de l'Escola de Música de la Garriga. El podeu trobar al vestíbul de l'Escola : un petit gran regal.

El piano

2009-12-15T08:25:00.000-08:00

Un programa farcit de música extraordinària i de comentaris interessants d'en Joan Figueres al voltant del piano. Obres de Chopin, Ferran Sor interpretat per Josep Maria Roger, un dels moments musicals de Rachmaninov per Alba Ventura, Schubert interpretat per Maria Joao Pires, Edward Grieg interpretant una de les seves obres, Glenn Gould tocant el preludi i la fuga en do menor del tractat sobre el clavecí ben temperat, Bartók tocant Bartók, el primer preludi d'Scriabin, la tercera Gnossienne de Satie i Keith Jarret tocant una versió pianística d'I loves you Porgy, de Gershwin.

A la secció Cosa rara, un Yesterday pianístic a càrrec de Jacques Ponserme i una originalitat de John Cage.

A Enteniment i memòria, un Jingle Bells per a piano a sis mans que ens acosta al Nadal. Són les sis mans d'Àngels Núñez, Adela Poch i Sergi Poch.

Cliqueu aquí per sentir o descarregar el programa.

Algunes seccions

2009-12-01T07:05:00.000-08:00

Aquest dimarts hem entrevistat el fundador, el director i dues cantants de la Coral L'Amarant, de Bigues. Per aquest motiu, us oferim només el contingut de les seccions:

Cosa rara, dedicada a estranyes versions de peces conegudes. Aquesta vegada, amb un Yesterday coral interpretat pel cor de nens Capella Vocalis.

Enteniment i memòria, que presenta continguts de música tradicional, com aquest Su cantu sard, pel quartet femení Sanacore, i una revisió d'El present de noces en un trio de veus masculines ben original.

Cliqueu aquí si voleu sentir o descarregar aquestes seccions del programa.

Santa Cecília

2009-11-24T07:43:00.000-08:00

Un programa especial amb la millor música al voltant de la patrona dels músics. Des de d'un himne a la santa del segle XIV a càrrec de l'Ensemble Okthoechos, l'oda que Purcell i Händel van dedicar-li i el Gloria de la missa solemne de Gounod, fins a la cançó amorosa Cäcilia de Richard Strauss, l'himne a Santa Cecília de Britten o una meravellosa interpretació de Cecilia Bartoli del martiri de Santa Caterina d'Antonio Caldara.

A les seccions, una performance de Cecilia Bartoli esdevinguda Maria Malibran, la cançó Cecília de Lídia Pujol i una Nadala antiga interpretada a la flauta per Cecília Reguero.

Cliqueu aquí per sentir o descarregar el programa.

La percussió

2009-11-17T13:47:00.000-08:00

Un gran dia, avui. Un programa vibrant i amb ritme. Hi havia moments que ningú s'estava quiet.

Música del Soweto String Quartet, Kepa Junkera i els Chieftains, el Silk Road Ensemble, Leonard Bernstein en interpretació de la Filharmònica de Berlín dirigida per Gustavo Dudamel, Burhan Oçal i l'Istanbul Ensemble, Béla Fleck, Francesc Capella i el Ricercar Consort.

La Cosa rara presenta un Yesterday on l'electrònica posa la percussió. També amb un increïble tema de Frank Zappa i l'Ensemble Modern.

A Enteniment i memòria, la Comtessa de dia, una cançó de Joan Figueres cantada per Lídia Pujol.

Cliqueu si us plau el títol d'aquesta entrada o aquí per accedir a l'àudio del programa.

Carles Riera

2009-11-10T12:47:00.000-08:00

Avui, hem dedicat el programa a Carles Riera, el clarinetista, el músic, recentment traspassat. Carles Riera era director del Conservatori de Granollers, professor de clarinet de l'Escola de música de la Garriga, professor d'interpretació històrica al Conservatori del Liceu, d'on formava part del consell assessor, director del Festival de música de Granollers i del Festival internacional de Granada, intèrpret del Ricercar consort, de l'ensemble Nachtmusic, sota direcció de Frans Brüggen, de Le Concert des Nations i, sobretot, del seu estimat trio Stadler, amb el qual tants enregistraments va fer.

Sens dubte ha estat el programa més trist dels de Cartes al director d'orquestra. Sentiu la música de Carles Riera i la seva veu, didàctica i coherent.

Cliqueu aquí per sentir el programa.

El clarinet (segona part)

2009-11-03T11:28:00.000-08:00

Un segon programa divertit i amb un inici espectacular: la fantasia sobre temes de Carmen de Michael Webster a càrrec del trio d'estudiants d el'ESMuC que porta el seu nom, Paquito D'Rivera i Yo-Yo Ma tocant 1 a 0 alla brasilera, una dansa Armènia del Silk Road Ensemble, Vasilis Soukas demostrant que el clarinet serveix també per a la música tradicional i l'adagio del Trio en si bemoll major de Beethoven.

Com a Cosa rara, un altre Yesterday per quartet de corda (i van dos!) i un al·lucinant assaig a casa d'Astor Piazzolla de l'any 1961.

La secció Enteniment i memòria ens explica la història de la cançó El present de noces.

Cliqueu si us plau el títol d'aquesta entrada o aquí per accedir a l'àudio del programa.

El clarinet (primera part)

2009-10-27T10:47:00.000-07:00

Un altre instrument "universal". Malgrat la seva aparença sofisticada el seu origen es troba en els primitius instruments de canya. Hi trobareu l'adagio del concert KV 622 de Mozart tocat per Benny Goodmann i l'orquestra simfònica de Boston, A soudeniou, una cançó jiddisch amb el grup de Ben Zimet i l'allegro del Divertimento n. 1 de Mozart, amb la interpretació del trio Stadler del nostre Carles Riera, la Rhapsody in blue dirigida per Bernstein. Acabem la part central del programa amb la senyora sofisticada de Duke Ellington tocada pel quartet de clarinets de Barcelona, d'Alfons Reverté.

A la Cosa rara, un altre Yesterday! I l'Ave Maria de Bach-Gounod per... arpa i harmònica.

A Enteniment i memòria, la sardana de la suite per a cello sol de Gaspar Cassadó.

Cliqueu si us plau el títol d'aquesta entrada o aquí per accedir a l'àudio del programa.

El violí (segona part)

2009-10-20T01:02:00.000-07:00

Ens acostem als "altres violins", tot començant amb el violí indi de Within without you dels Beatles, Reinhart i Grappelli fent sonar Night and day, el so d'un violí mecànic del museu d'instruments autòmats prop de Freiburg, una sardana curta anticlerical tocada per un dels nostres intèrprets populars, Peret Blanc, un vals d'Scott Joplin sincopat per Itzhak Perlman, un autèntic reel inèdit a càrrec de John Carty i, com a fi de festa, Joan Figueres mostrant-nos com sona una lira de Creta.

Entre les versions rares de la Cosa rara, no podia faltar un Yesterday, aquest cop per l'orquestra de violoncels de la Filharmònica de Berlín (12 violoncels, 12!), i la primavera sencera en plena tardor: la Primavera de Vivaldi per koto japonès.

Cliqueu si us plau el títol d'aquesta entrada o aquí per accedir a l'àudio del programa.

El violí (primera part)

2009-10-13T00:15:00.000-07:00

Iniciem una sèrie destinada als principals instruments, per oferir-ne una visió poc convencional. En aquest primer programa dedicat al violí (o fiddle), sentirem Joshua Bell tocant un fragment de la banda sonora d'El violí vermell, la sarabanda de la partita BWV 1002 de Bach, una exhibició de Roby Lakatos, el rei dels violinistes zíngars, i una altra d'un príncep entre els fiddlers del far-west, Ronnie Stweart, altre cop Piazzola, com gairebé sempre, i un curiós homenatge a Paganini: un enregistrament històric d'un arranjament per a viola de la seva diabòlica Campanella.

Cliqueu si us plau el títol d'aquesta entrada o aquí per accedir a l'àudio del programa.

El creador (segona part)

2009-10-06T23:47:00.000-07:00

La força de la música a través de creacions de Britten, Schubert, Fauré, Monteverdi i Kodali. Música vibrant altre cop, amanida amb les explicacions sempre interessants de Joan Figueres.

A la secció Cosa rara, un nou Yesterday, a càrrec dels Canadian Brass, i un Rossini a capella que us farà xalar.

La secció Enteniment i memòria ens porta com sempre, dues mostres de música popular: una sardana pels Pescadors de l'Escala i un fragment del Misteri d'Elx, en so original.

Hem canviat de reproductor de podcast: cliqueu si us plau el títol d'aquesta entrada o aquí per accedir a l'àudio del programa.

2009-09-29T23:59:00.000-07:00

29 / 9 / 09 El creador (primera part

)

Els podcast de Cartes al director d'orquestra

El creador (primera part)

2009-09-29T08:50:00.000-07:00

Després d'un primer programa dedicat als qui la fan viure i ens són contemporanis, ens endinsem a reflexionar sobre el creador de música: aquell qui la sent primer que ningú, a la seva ment, a la punta del seus dits o dels seus llavis... Una llarga llista de compositors coetanis o molt anteriors a nosaltres que mereixerà dos programes de Cartes al director d'orquestra.

Música de Bach, Beethoven, Vivaldi i Bernstein en la part central del programa.

Una nova versió de Yesterday de les moltes que podreu escoltar si seguiu les Cartes al director d'orquestra.

I la primícia mundial de sentir en Joan Figueres explicant què és el poder del cant i demostrant-ho amb el poder màgic de la seva veu...

2009-09-22T23:59:00.000-07:00

22 / 9 /09 L'intèrpret

Els podcast de Cartes al director d'orquestra

L'intèrpret

2009-09-22T06:07:00.000-07:00

Cartes al director d'orquestra és un programa dedicat a presentar el món de la música amb un aire informal i amè. El podeu sentir a Ràdio Silenci de la Garriga, tant a través de les ones (107.4) si hi viviu, com on-line o a través del servei de podcast de l'emissora. També trobareu els programes en els enllaços d'aquest bloc i, fins i tot, us els podeu descarregar, si no sabeu què escoltar els llargs vespres d'hivern.

El primer programa de Cartes al director d'orquestra ha estat dedicat al comunicador que ens sap emocionar a través de la música: l'intèrpret xamànic que ens fa vibrar, que ens posa la pell de gallina.

Interpretacions de:

Camaron i Paco de Lucía

Kepa Junkera, Riccardo Tessi i John Kirkpatrick