Stanley Kubrick

Reprenem la presentació dels nostres programes, tot esperant d'oferir-vos els dos encara perduts...

En la sèrie (breu) dedicada al cinema, un d'íntegrament dedicat a la música de les pel·lícules d'Stanley Kubrick.

No cal que us donem gaires pistes. Comencem amb dues peces de Clockwork orange, tot explicant-ne algun aspecte interessant. Seguim amb la versió original del largo de la sonata per violoncel op. 14 de Vivaldi i l'orquestració d'una sarabanda de Haendel, originalment per clavecí, que Kubrick va fer servir per al seu Barry Lyndon.

Seguim amb tres peces més lleugeres. Wooly bully, una cançó molt ballable dels 60 de Sam the Sham and the Pharaos, que apareixia a Full metal jacket, When I fall in love de Victor Young, extreta de Eyes wide shut i la música original per als crèdits de Lolita.

Per acabar la part central del programa, dues peces 2001, a Space Odissey: l'enigmàtica Lux Aeterna, de Gÿorgy Ligeti, i el Danubi blau, el vals que va servir per il·lustrar l'el·lipsi cinematogràfica més dilatada de la història del cinema.

Com a Cosa rara, un soft Yesterday, per flauta i piano. I com a mostra de l'Enteniment i memòria, una Lluna i la pruna feta a casa...

Clica aquí per sentir l'àudio.

Música per a cinema

Per fi us podem oferir aquest programa, on abunda música de pel·lícules rodades al voltant de l'any 60, però no només.

La peça més famosa del 8 1/2 de Fellini.

La inquietant musiqueta d'El tercer home, que no era de Welles, però ho semblava.

La música dels crèdits d'À bout de souffle. Mmm.

El temps del concert per a piccolo flautino de Vivaldi (aviat serà el seu aniversari) que Truffaut feia servir per educar L'enfant sauvage.

La música més emblemàtica de Mon oncle de Tati, imprescindible.

Jean Moreau cantant a Jules et Jim (altre cop Truffaut!)

La versió orquestrada del Liebertod (la mort d'amor) de Tristany i Isolda que va fer servir Buñuel per Un chien andalou.

Hi trobareu Patrícia, el mambo (o cha-cha-cha?) de Pérez Prado que sentíem a La dolce vita mentre la mestressa feia un strip-tease.

I el temps de la 3a de Brahms que il·lustra l'amor d'Ingrid Bergman i Anthony Perkins a Aimez-vous Brahms?, just el mateix que tant agrada a Rafel Sala i que no havíem tingut temps de sentir.

A les seccions, un altre Yesterday com a Cosa rara (i en van...) i un Amarcord (tres Fellinis!) a càrrec de l'acordió de Joan Figueres per a l'Enteniment i memòria.

Clica aquí, si vols sentir aquest programa.

Entrevista a Rafel Sala

Per fi us podem oferir aquesta entrevista que tants dies ens ha fet gruar! En Rafel ens fa conèixer els seus orígens com a músic i els seus gustos musicals.

Escolta'l clicant aquí.

Aquest proper dimarts, entrevista a Rafel Sala

Aquest dimarts 2 de febrer a les 9 de la nit ens acostarem als interessos i les aficions del musicòleg i guitarrista especialista en música romàntica Rafel Sala.

La dansa (segona part)

Un segon programa en què s'ofereixen mostres de música de dansa dels segles XIX i XX.

La juvenil alegria de ballar ens arriba gràcies a Der Tanz, de Franz Schubert.

De seguida, ens traslladem al món dels tutús i les sabatilles de punta sense concessions: el Vals de les flors del Trencanous i uns fragments d'El corsari, amb música d'Adolphe Adam.

Travessem la frontera del segle XX amb la Dansa infernal del rei Kastchei, de L'ocell de foc. Ens acostem a la utilització dels aires tradicionals amb una massurca d'Enric Granados i marxem a veure com es pot ballar un rag-time, de la mà de Itzhak Perlman i André Prévin. Acabem amb un fragment de la música per a dansa In the upper room, de Philip Glass.

A la secció Cosa rara, la dansa turca del Trencanous, però interpretada pel Modern Mandolin Quartet. La guitarra de Manuel Barrueco ens porta el Yesterday del dia.

A Enteniment i memòria, l’Andante maestoso de la suite Montjuic de Benjamin Britten.

Aquí trobaràs l'àudio del programa.

La dansa (primera part)

Cartes al director d'orquestra dedicarà dos programes al moviment corporal que produeix la música: la dansa.

Contra el que passava en programes anteriors, les obres que hem sentit es presenten en ordre cronològic.

Comencem per un ball rodó del Llibre vermell de Montserrat, seguim amb una pavana del valencià Lluís Milà, una baixa dansa barcelonina, un bransle a l'escossesa del llibre de Thoinot d'Arbeau i un passemeze de Praetorius. Aleshores, entrem en el món del ballet, amb un fragment del primer que es va representar, Le balet comique de la Royne, i amb una obra de Lully, d'aquells ballets que feia per a la cort de Lluís XIV, Le balet des plaisirs.

Arribem a Minuet i el Trio del Divertiment KV 252 de Mozart i acabem amb un fandango deLuigi Boccherini.

Escolta'l aquí.

El teatre i la música

La música i el teatre han anat junts des de l'origen. És per això que s'alimenten mútuament. Cartes al director d'orquestra ha dedicat el seu primer programa de l'any a música feta per al teatre, amb una giga elisabetiana dedicada a Will Kemp, un dels actors de Shakespeare, un fragment de l'aiguat de Noè que Benjamin Britten va descriure a partir d'un text del segle XVI, de la Història del soldat d'Stravinsky, del Retablo de Maese Pedro de Falla, fet per representar un parell de capítols del Quijote, de la representació de la història del comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, amb música de Joan Figueres i una divertida història dels Luthiers.

Dins de la secció Cosa rara, un autèntic concert de Haydn per violoncel publicat per Deutsche Gramophon amb el Yesterday de Lennon i McCartney a dintre.

Dins d'Enteniment i memòria, els secrets, a partir del llibre de Jaume Ayats Explica'm una cançó, d'En Pere Gallerí.