Jazzing a la Garriga

.

Després de la remissió del programa dedicat a entrevistar Oriol Garcia Molsosa, un programa dedicat al jazz!!!

Repassem amb la nova associació Amics del jazz de la Garriga quins són els seus objectius. Però ho fem amb música en directe de la millor qualitat!

Ens acompanyen Aleix Forts al contrabaix, Arnau Figueres a la bateria i Francesc Vidal, al saxo. I també Guillem Troyano, tot explicant-nos les intencions de l'associació. I un misteriós Marc que fa de fotògraf...

Revisant...

Comencem amb la Gavota amb dues variacions de la suite Pulcinella, que Stravinski va crear a partir de música de Pergolesi.

Seguim amb un Largo ma non tanto del Doble concert per a violins de Bach: quan Bach mozarteja! Tot s'ha de dir qu ela versió de Pinchas Zukerman hi fa molt.

Per satisfer una petició, l'Intermezzo de Cavalleria rusticana en la versió de la Philarmonia Orchestra, dirigida per Giuseppe Sinopoli.

De la discoteca de Salvador Jové, Sviatoslav Richter interpretant les Tuileries i una de les Promenades de Quadres d'una exposició de Modest Mussorsky.

Seguim amb I Fagiolini, que ens canten un madrigal en honor d'Elisabet I d'Anglaterra: Calm and clear was the air i amb el Joc de l'oca, cançó veneciana en la veu del sextet Euterpe.

Acabem la part principal del programa amb la Bourrée de la Suite núm. 4 per cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

A la Cosa rara, un Ecce homo, ben particular.

A Enteniment i memòria, el Ball de gitanes de Granollers.

8 de febrer

Comencem amb el record del concert que el 13 de novembre de 1961, arran de la interpretació que, del mateix repertori, va fer Yo-Yo Ma al Kennedy Center de Washington el passat 25 de gener. I ho fem escoltant com Pau Casals emocionava l'auditori amb el nostre Cant dels ocells.

Seguim amb una referència literària, proposant-vos una marxa de John Philip Sousa, de les que agradaven a Gerald Durrell quan era petit: Liberty Bell, que els Monty Python feien servir com a sintonia del seu Flying Circus ala BBC.
Seguint el consell de l'amic Joan Bellavista, especialista en Bossa nova, entre d'altres, us proposem Samba da rosa, en la veu d'Ornella Vanoni i Vinicius de Moraes amb l'acompanyament de Toquinho.

D'Stravinski, una peça insòlita, l'Andante del seu Ebony Concerto, amb Benny Goodman i sota la direcció del mateix compositor.
I sembla que obrim una secció ambulant, la revisió de la discografia del senyor Salvador Jové, oncle del nostre amic Pipo Codina. Salvador Jové, economista compromès i exeurodiputat, se'ns revela com un home de gran gust musical. Triem per començar el tema i la primera variació de les Variacions Goldberg en la versió que en va fer Glenn Gould el 1955.

Com a peça antiga, un fragment de la Negrina, de Mateu Fletxa el Vell, interpretada per conjunt flamenc Huelgas Ensemble.

I acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite n. 4 per a cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

Us proposem com a Cosa rara un Serrat en versió fado: Ferro velho, per Carlos do Carmo.

A Enteniment i memòria, Es havaneros en la veu de Biel Majoral.

Assúcar!!

Obrim el programa amb l'inici de la 5a simfonia de Beethoven en versió de la Hovedøen Social Club i la Kringkastingsorkesteret, seguint un estrany joc que fa programes que dura. Els clàssics no moriran mai ni embalsamats en salsa!

Jacques Loussier és el nostre amic següent, que ens acosta el Primer preludi del Llibre primer del clavecí ben trempat, de Bach, el pare. Jacques Loussier fa passadora a Manel Plens la Tocata i fuga en Re menor, altre cop de Bach.

I Jacques Loussier, ara amb Bobby McFerrin, a Leipzig fent una versió increïble del coral Wachet auf, ruft uns die Stimme.

Gairebé acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite núm. 3 per a cello de Bach. Com sempre, amb Yo-Yo Ma.

Sí que la rematem amb una peça de música antiga, a petició d'un oient. Quel augelin che canta, de Sigismondo d'India.

Presentem una autèntica raresa a la Cosa rara: La ci darem la mano, de Don Giovanni convertida en la Lumberjack song de Monty Python.

A Enteniment i memòria, sentim en directe Joan Figueres, mandola en mà. Canta El rector de Collbató. No se'n surt de fer cantar en Manel Plens.

Brasil altre cop

Comencem amb Manhà de carnaval, amb Joan Chamorro, sense Andrea Motis, acompanyat al piano per Ignasi Terraza. I seguim al Brasil amb Victòria dels Àngels sota la batuta del compositor, presentant-vos un parell de les Bachianas brasileiras d'Héitor Villa-Lobos: la Cantilena de la número 5 i la Fuga, totalment instrumental, de la número 1. Tot seguit, l'Allemande de la Suite núm. 2 per a cello de Bach, com sempre per Yo-Yo Ma.

I de la Cançó de la terra de Mahler, el fragment dedicat a la bellesa.

A la Cosa rara, la Marxa fúnebre de la simfonia Tità de Mahler.

I a l'Enteniment i memòria, l'arranjament que ha preparat Joan Figueres del Ball de cintes de la Garriga.

Les vacances

Després de les vacances, en què heu pogut sentir altre cop el nostre especial de Nadal, repassem les activitats que un sol fer quan no treballa. Per exemple, mirar la TV. Per això us oferim un dels bisos que el contratenor Philippe Jaroussky va oferir, acompanyat a capella pel seu quartet de corda (!!) en el concert que va fer el passat 17 de desembre al Teatre dels Champs Elysées i que va ser emès pel canal musical Mezzo uns dies més tard.

També per vacances anem al teatre. Una de les obres més completes que s'han pogut veure a Barcelona fins aquest gener ha estat L'hort dels cirerers, d'Anton Txèkhov, dirigida per Julio Manrique. Era particularment divertida la tria de tracks que ambientava la interpretació d'uns actors esplèndids. En rescatem dues, després d'haver comptat amb l'amable col·laboració del dissenyador de so Damien Bazin: My favourite things, per Olivia Ong i Bésame Mucho, per Nat Cole.

Aprofitem per anar a concerts i millor si són perles úniques, com el que el quintet 5-AM va oferir de manera inopinada a la Garriga el passat dia 29 de desembre. L'auditori es va omplir que no hi cabia una agulla, gràcies a la difusió viral entre els aficionados. Els seus components, d'entre 15 i 18 anys, van fer xalar de debò un públic entusiasmat i incrèdul. Van comptar amb l'aportació de Joan Chamorro i Francesc Capella. Del concert, sentim Chega de saudade, d'Antonio Carlos Jobim, considerada la primera peça de la Bossa nova, en la veu d'Andrea Motis. Els altres membres del grup eren Pedro Campos al contrabaix, Ignasi Caballé al piano, Gregori Hollis a la trompeta i Arnau Figueres a la bateria.

Del disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, us oferirim My one and only love.

A la Cosa rara, seguint amb espectacles recents, la peça que van enregistrar Lídia Pujol i Albert Pla, entre d'altres, a l'Auditori de Barcelona el 2007, inclosa en el disc Els amants de Lilith i que és la base de l'espectacle que el cantant de Sabadell i Pascal Comelade han estat oferint al Teatre lliure.

Per acabar, a Enteniment i memòria, una mostra del Ball de cintes de la Garriga, amb Josep Maria Ribelles a l'arpa. Tornarem a parlar-ne!!

Sorpreses de moltes menes

El darrer programa en directe de l'any ens porta per començar una peça de Reynaldo Hahn, el compositor estimat de Proust i avui gairebé oblidat. D'allà ens n'anem al nostre Enric Granados, amb dos valsos deliciosos.

També, entre d'altres, recuperem un Gloria in excelsis de Handel tot just descobert l'any 2001.

Comparem el Qui tollis amb el de la Missa breu de Léo Délibes, interpretat per l'Escolania de la catedral Primacial de Lió, que va visitar la Garriga fa ja uns anys.

Continuem repassant la Suite n. 1 per a violoncel de Bach, interpretada pel gran Yo-Yo Ma; escoltem l'Allemande i la Courante. I el mateix Yo-Yo Ma, altre cop acompanyat per Jake Shimabukuro, a l'ukelele, per homenatjar John Lennon en el 30è aniversari de la seva mort.

A la Cosa rara podem sentir la versió de l'Ave Maria de Gounod, per l'Orfeó Català, en quodlibet amb el Preludi de núm. 1 en Do Major del primer llibre del Clavecí ben temperat a càrrec de Bobby McFerrin, l'any 09 al Palau de la Música Catalana, just abans que esclatés l'escàndol.

A Enteniment i memòria, per acomiadar-nos, la sardana Amunt i crits egarenca, de Josep Sancho Marraco, en el cinquantenari de la seva mort.