Dediquem íntegrament el programa a repassar la música que interessa a Javier Damesón, la seva banda sonora. Javier Damesón és un compositor, director de coral a Pinamar i professor de conservatori de la ciutat General Juan Madariaga, a la regió de Buenos Aires, a la costa, uns centenars de quilòmetres al sud de la capital. És el nét del garriguenc il·lustre Andreu Damesón, exiliat arran de la guerra. Amb motiu de l'homenatage que es va fer al seu avi el passat octubre, va visitar la Garriga i ens va regalar la seva
Cantiga a l'avi Andreu, que podeu trobar en el programa del 5 d'octubre.
Arran d'aquesta estada, vam demanar-li que ens fes arribar la música que li fos més propera, ja que no va haver-hi temps material d'entrevistar-lo. Amb una amabilitat i generositat que li agraïm profundament, en Javier ens ha fet arribar una col·lecció de peces que reflecteixen els seus gustos i interessos musicals per poder compartir-los amb els nostres oients.
Obrim amb un tema del grup de Carlos Aguirre dedicada a la ballarina argentina Beatriz Durante. Seguim amb una peça d'arrel folclòrica, però passada pel sedàs de la modernitat, la temàtica que més atreu en Javier, a càrrec de les pianistes Lilián Saba i Nora Sarmoria, Chayita del vidalero.
Sentim una arravatada cançó d'amor en la veu de Mercedes Sosa, Desarma y sangra.
I comencem amb tangos, potser amb el més representatiu del gènere, sense ànim de generar polèmica, El Choclo, en un arranjament vocal de l'octet Buenos Aires 8. I trobem la primera coincidència amb peces que ja havíem sentit al programa: la Muerte del ángel, de la suite Serie del ángel, en la versió memorable de Guidon Kremer.
Seguim amb una cançó d'un grup amb qui Javier Damesón té molta relació, el Grupo de Canto Coral, que canten Madre del maíz, de Eugenio Inchausti y Coco dos Santos.Passem al rei del bandoneón, Rodolfo Mederos interpretant Palomita blanca, un vals crioll. I a Mi Buenos Aires querido, en aquella versió de capçalera de Daniel Baremboim, el contrabaixista Héctor Console i el mateix Rodolfo Mederos, versió que tant agrada al nostre director, en Joan Figueres.
Buenos Aires 8 altre cop ens acosta una milonga de Mariano Mores, Taquito militar.
El grup Aca seca trío, que parteix de l'acervo folclòric argentí, ens canten la Vidala sin voz.
Per acomiadar-nos, escoltem el gran pianista Cuchi Leguizamón, desaparegut l'any 2000 que, com en gairebé tots els casos anteriors, recrea també un aire popular amb la seva Zamba del pañuelo.
Per al programa següent deixem la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave d'Eduardo Falú.
Gràcies Javier per deixar-nos conèixer aquesta música, la teva!! Una abraçada a través de l'oceà!
