Sense en Joan Figueres

Les fúries perseguint Orestes

En Joan Figueres no ens pot acompanyar en el programa d'avui. Per aquest motiu, li dediquem l'emissió amb molta i bona música.
Comencem amb una bransle de Claude Gervaise, que ens recorda molt la melodia del ball de cintes de la Garriga, la coreografia del qual en Joan Figueres i en Joan Serra estan intentant recuperar.
Escoltem aleshores la Branle de Bourgogne amb què Francis Poulenc obria la seva Suite Française, inspirada en el compositor del XVI Claude Gervaise, justament.
I acabem aquesta primera tirada de danses medievals amb la Sicilienne del Pélleas et Mélissandre de Fauré.
Però no deixem de ballar, ho fem amb el Vals dels patinadors, d'Émile Waldteufel.
La música viatja ara a principis del XVII, amb una antimàscara, un composició que s'intercalava enmig de les representacions teatrals a Anglaterra. Aquesta es diu The Furies, que vol dir... The Fayries...
Des de la distància, en Joan ens convida a escoltar una deliciosa versió per a flauta dolça del primer moviment de la primera Suite de Bach per cello.
Tornem als temps del s. XVI amb la composició de Clément Janequin Les crys de Paris, una joia polifònica.
I acabem la part central del programa amb música terapèutica per a en Joan, el primer moviment de la Sonata per a 2 pianos en Re Major KV 448, que Alfred Tomatis trobava tan recomanable.
Com a Cosa rara, una estranya "variació Goldberg" d'Uri Caine amb la veu de David Moss.
Per a Enteniment i memòria, dues joies que ens fa arribar en Joan i amb les quals li enviem records: una sardana curta tocada pel violí d'en Peret Blanc i la cançó Homes, que apareix al disc Triade, de Joan Figueres i l'Esbart de Sant Cugat., a la qual correspon la sintonia de la nostra secció.

Nova temporada!!

Pep Coca i el nostre director, en Joan Figueres

Comencem avui la nova temporada de Cartes al director d'orquestra amb bon humor, gràcies a l'Indian summer de The singers unlimited, una manera com una altra d'animar els nostres oients a fer-nos arribar les seves consultes.
I, de seguida, repassem la que ha estat la peça de fons de la falca promocional d'aquesta temprada 2011-2012: l'Aria de les Variacions Goldberg en la transcripció per a tercet de corda de Dmitry Sitkovetsky.
En Joan Figueres, el nostre director d'orquestra, ens proposa comparar a partir d'avui els Quartets per a corda de Debussy i de Ravel. Comencem amb els dos primers moviments de cada un, en la versió de l'Alban Berg Quartet. I ho rematem amb... una orquestració de Ravel d'una obra per a piano de Debussy, la Tarantel·la estiriana.
A la secció Cosa rara, escoltem una onomatopeia polifònica del compositor francès del primer Renaixement Clément Janequin.
A Enteniment i memòria, una versió inèdita de l'Hostal de la Peira cantada pel musicòleg Pep Coca.

Mariona Camats

Heus aquí el concert de la Mariona Camats i Torrents, el concert més esperat del Cicle de Joves intèrprets d'enguany. L'acompanya al piano Gerard Pastor. Us hi afegim l'actuació que va fer el passat 3 de gener de 2011 al Teatro Principal de Burgos.

Just després de les eleccions, dediquem bona part del programa a repassar la discoteca de l'eurodiputat Salvador Jové. Comencem amb la Follia en la versió de Vivaldi tal com l'interpreta Il Giardino Armonico. Seguim amb el primer lied del cicle Wintereise, en la versió del baríton Hans Hotter. D'Alexander Scriabin, l'andante del seu concert per a piano en la versió de Vladimir Ashkenazy. De Philip Glass i Suzanne Vega, Freezing, tocada pel Kronos Quartet i Lynda Ronstad. Acabem la part central del programa amb el primer psalm de la Simfonia dels psalms d'Igor Stravisnki dirigida per Leonard Bernstein.
A la Cosa rara, un Anthem de Händel, un dels de la coronació, ideal per a la Champions.
Enteniment i memòria ens porta una versió dels nans vells de la Patum amb instruments de corda.

Després de les vacances... Popper i Wagner

Programa accidentat d'inici, després d'unes vacances a Arles.

Comencem amb la secció Enteniment i memòria: El duet d'Olot Déu-n'hi duo, integrat per Carlus Fontfreda i Vesper Brosa interpreten Ah, no?, cançó protesta al voltant de la desaparició dels Celtes Curts (els cigarrets).

Ja en la part central del programa, una de les obres primerenques de Wagner, La balada dels soldats.

A càrrec de la jove cellista francesa Emmanuelle Bertrand, l'Intermezzo del Concert en Re menor per violoncel i orquestra d'Éduoard Lalo.

Seguim amb l'últim número de Carmen, ara que França ha declarat els toros patrimoni cultural.

De William Byrd, sentim una pavana i tot seguit el primer temps de la Suite n.1 per a llaüt de Bach que ell mateix convertiria en el Preludi de la seva Suite n.5 per cello.

I loves you Porggy, segons Keith Jarret és el nostre toc romàntic ara que fa poc de St. Jordi.

I acabem amb una Cosa ben rara: Un tema de l'opereta La Mascota, d'Edmond Audran, la balada dels indiots.

Yo-Yo Ma comparat amb si mateix

Si la setmana passada arribàvem a la Suite n.5 per a cello sol, avui hi tornem per comparar dues interpretacions del mateix cellista del Preludi d'aquesta suite. El nostre director, en Joan Figueres, cellista per damunt de tot, les comenta i analitza.

Per fer una mica de sorpresa, escoltem la Venice Baroque Orchestra, en el Largo de Sum in medio tempestatum, un extraordinari motet d'Antonio Vivaldi. La veu és la de la soprano alemanya Simone Kermes.
El nostre moment d'òpera prové de Le Nozze di Figaro, mentre entre ell i Susagna prenen mides del pis on viuran.
La música antiga és la d'Orlando Lassus, el compositor flamenc de la Contrareforma, que va posar música a aquesta oració de Pentecosta: Veni, Sancte Spiritus.

La Cosa rara és veure com una cançó de finals del segle XVIII, Plaisir d'amour, que tant agrada a Núria Albó, és la base de Can't help falling in love, d'Elvis presley.
I l'Enteniment i memòria ens acosta una la Dansa de Castellterçol en versió Pascal Comelade.

La Totentanz de Liszt

Després del tastet de la setmana passada, ens acostem altre cop a la interpretació de Josep Maria Almiron de la Totentanz de Liszt. I ho fem amb una entrevista al pianista a l'Escola de Música de la Garriga, on és professor. Descobrim les entranyes de l'obra gràcies a la visió d'aquest músic apassionat que és en Josep Maria. I, així, recordem el 200 aniversari del naixement de Franz Liszt.
En acabat, ens acostem a la Suite n. 5 per a cello de Bach, com sempre en versió de Yo-Yo Ma, concretament a la Giga.
Finalitzem la secció central del programa amb Lascia ch'io pianga, de l'òpera Rinaldo de Handel (per escriure-ho a l'anglesa), en la veu de Cecilia Bartoli.

A la secció Cosa rara, el so del theremin dins de Ne me quitte pas.
A Enteniment i memòria, una cançó popular mallorquina, So de pastera.