Actualitat rabiosa

Cartes al director d'orquestra dedica aquest programa a tractar l'actualitat política i social més recent amb l'ajuda de la música. Comencem amb la famosa Ciaconna de la segona partita de Bach, una partitura temuda pels solistes de molts instruments que no és un problema per a Sigiswald Kuijken.
Seguim amb un dels himnes (anthems) de la coronació de Handel, que porta per títol The King Shall Rajoy, ai perdó, Rejoice. La tercera peça es correspon amb la que Lars von Trier ha triat per acompanyar la seva Melancholia, el film on ens explica la fi del món. La versió, la que va preferir, és la remasterització de la que va deixar enregistrada Wilhelm Furtwängler amb la Philharmonia Orchestra, un director de qui el record és confús.
La secció Cosa rara ens proposa una anàlisi de la situació política a partir de la versió que la London Symphony Orchestra va fer de Pinta-ho ben negre, de Richards i Jagger.
Enteniment i memòria, en consonància amb els nous temps, ens recorda una cançó memorable de Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent?, interpretada en directe amb els músics Feliu Gasull i Xavier Mas.
Per premiar la paciència dels nostres amics oients, el nostre director ens proposa la sardana Canigó, de Pau Casals, interpretada amb l'orquestra d'instruments de joguina de Pascal Comelade.

Quartets de corda

Acabem els quatre programes dedicats a comparar els quartets de corda de Debussy i Ravel, únics en les seves produccions, amb el quart i últim moviment de tots dos. Com a homenatge a aquests quartets, fem un entrepà temporal, en el qual, després d'escoltar el farcit, posarem una primera llesca amb el primer moviment del Quartet em Mi bemoll Major  Op. 1 Núm. 3 de Haydn. La llesca contemporània, la posa el darrer moviment del Quartet Núm. 2 de Philip Glass, interpretat pel Kronos Quartet.

Per acostar-nos a la Cosa rara, escoltem una versió romàntica del 1r temps del 5è concert de Brandenburg, dirigit per Pau Casals.

I, a la Cosa rara pròpiament, el Mestre assajant el mateix temps.

L'Enteniment i memòria està dedicat a l'Ovidi Montllor i el seu amic Toti Soler. Escoltem dues versions de Cançó de suburbi.

Com a bonus track, una petita curiositat: la veu del pianista lleidatà Ricard Viñes parlant de la seva coneixença de Debussy.

La pluja

Rebem el mes de novembre amb un homenatge a Tintín, tot escoltant l'ària de les joies del Faust de Gounod, però en la veu d'Angela Gheorghiu.
Com que darrerament s'hauria produït el 90è aniversari de Georges Brassens i ha fet 30 anys que ens va deixar, una de les seves cançons més divertides: Brave Margot.
I acabem la part central del programa amb l'audició del tercer temps dels quartets de corda que estem repassant, els de Debussy i Maurice Ravel en la interpretació del quartet Alban Berg.


Caram, tot plegat, ben francès!!

A la Cosa rara sentim un so musical interpretat per la mare naturalesa: el de la pluja.
A Enteniment i memòria, seguim parlant de l'aigua. Primer, l'Aigat d'Olot, a càrrec de l'Orquestrina la Galana. I també de la pluja en sentim el so a Uncle Albert-Admiral Halsey, una cançó del 71 de Paul McCartney, la música de la tradició particular d'en Joan Figueres.

I ara amb en Joan Figueres...

...reprenem la revisió dels Quartets de corda de Debussy i de Ravel. Si els primers moviments de cada un, que vam emetre el 4 d'octubre, eren tan diferents, els segons porten indicacions de tempo ben semblants,  i originals, tanmateix. En Joan ens convida a escoltar una peça evocadora de Josep Maria Ruera, Meditació, en la versió de dos músics granollerins: Jordi Masó al piano i Claudi Arimany a la flauta.
Acabem la part central del programa aprofitant el Concert RV 532 per a Mandolina i baix continu de Vivaldi per presentar l'estructura del concert barroc.
A Cosa rara, una raresa bachiana: primer, el tema que va compondre Frederic II de Prússia per confondre el mestre. Després, una de les variacions que en va fer Bach, en forma de canon de cranc, o sigui, una espècie de palíndrom musical, en què la partitura es llegeix d'anada i de tornada per sobre i per sota...
A Enteniment i memòria, un Joan Figueres en plena forma ens porta, primer un cant del rosari de l'aurora de Beniarres, a Alacant. I, després, dues peces d'uns recuperadors de la tarantel·la i el folklore del sud d'Itàlia, els Nidi d'Arac... com els de les taràntules...

Sense en Joan Figueres

Les fúries perseguint Orestes

En Joan Figueres no ens pot acompanyar en el programa d'avui. Per aquest motiu, li dediquem l'emissió amb molta i bona música.
Comencem amb una bransle de Claude Gervaise, que ens recorda molt la melodia del ball de cintes de la Garriga, la coreografia del qual en Joan Figueres i en Joan Serra estan intentant recuperar.
Escoltem aleshores la Branle de Bourgogne amb què Francis Poulenc obria la seva Suite Française, inspirada en el compositor del XVI Claude Gervaise, justament.
I acabem aquesta primera tirada de danses medievals amb la Sicilienne del Pélleas et Mélissandre de Fauré.
Però no deixem de ballar, ho fem amb el Vals dels patinadors, d'Émile Waldteufel.
La música viatja ara a principis del XVII, amb una antimàscara, un composició que s'intercalava enmig de les representacions teatrals a Anglaterra. Aquesta es diu The Furies, que vol dir... The Fayries...
Des de la distància, en Joan ens convida a escoltar una deliciosa versió per a flauta dolça del primer moviment de la primera Suite de Bach per cello.
Tornem als temps del s. XVI amb la composició de Clément Janequin Les crys de Paris, una joia polifònica.
I acabem la part central del programa amb música terapèutica per a en Joan, el primer moviment de la Sonata per a 2 pianos en Re Major KV 448, que Alfred Tomatis trobava tan recomanable.
Com a Cosa rara, una estranya "variació Goldberg" d'Uri Caine amb la veu de David Moss.
Per a Enteniment i memòria, dues joies que ens fa arribar en Joan i amb les quals li enviem records: una sardana curta tocada pel violí d'en Peret Blanc i la cançó Homes, que apareix al disc Triade, de Joan Figueres i l'Esbart de Sant Cugat., a la qual correspon la sintonia de la nostra secció.

Nova temporada!!

Pep Coca i el nostre director, en Joan Figueres

Comencem avui la nova temporada de Cartes al director d'orquestra amb bon humor, gràcies a l'Indian summer de The singers unlimited, una manera com una altra d'animar els nostres oients a fer-nos arribar les seves consultes.
I, de seguida, repassem la que ha estat la peça de fons de la falca promocional d'aquesta temprada 2011-2012: l'Aria de les Variacions Goldberg en la transcripció per a tercet de corda de Dmitry Sitkovetsky.
En Joan Figueres, el nostre director d'orquestra, ens proposa comparar a partir d'avui els Quartets per a corda de Debussy i de Ravel. Comencem amb els dos primers moviments de cada un, en la versió de l'Alban Berg Quartet. I ho rematem amb... una orquestració de Ravel d'una obra per a piano de Debussy, la Tarantel·la estiriana.
A la secció Cosa rara, escoltem una onomatopeia polifònica del compositor francès del primer Renaixement Clément Janequin.
A Enteniment i memòria, una versió inèdita de l'Hostal de la Peira cantada pel musicòleg Pep Coca.

Mariona Camats

Heus aquí el concert de la Mariona Camats i Torrents, el concert més esperat del Cicle de Joves intèrprets d'enguany. L'acompanya al piano Gerard Pastor. Us hi afegim l'actuació que va fer el passat 3 de gener de 2011 al Teatro Principal de Burgos.