Sorpreses de moltes menes

El darrer programa en directe de l'any ens porta per començar una peça de Reynaldo Hahn, el compositor estimat de Proust i avui gairebé oblidat. D'allà ens n'anem al nostre Enric Granados, amb dos valsos deliciosos.

També, entre d'altres, recuperem un Gloria in excelsis de Handel tot just descobert l'any 2001.

Comparem el Qui tollis amb el de la Missa breu de Léo Délibes, interpretat per l'Escolania de la catedral Primacial de Lió, que va visitar la Garriga fa ja uns anys.

Continuem repassant la Suite n. 1 per a violoncel de Bach, interpretada pel gran Yo-Yo Ma; escoltem l'Allemande i la Courante. I el mateix Yo-Yo Ma, altre cop acompanyat per Jake Shimabukuro, a l'ukelele, per homenatjar John Lennon en el 30è aniversari de la seva mort.

A la Cosa rara podem sentir la versió de l'Ave Maria de Gounod, per l'Orfeó Català, en quodlibet amb el Preludi de núm. 1 en Do Major del primer llibre del Clavecí ben temperat a càrrec de Bobby McFerrin, l'any 09 al Palau de la Música Catalana, just abans que esclatés l'escàndol.

A Enteniment i memòria, per acomiadar-nos, la sardana Amunt i crits egarenca, de Josep Sancho Marraco, en el cinquantenari de la seva mort.

I ara, Chopin

Segon dels programes dedicats als dos grans compositors romàntics, del naixement dels quals es commemora el 200 aniversari enguany.

Una selecció de peces extraordinària, amb curiositats com un parell d'enregistraments originals de 1926 de Pau Casals, interpretant arranjaments per a violoncel del Nocturn en Mi bemoll Opus 9 n. 2 i el Preludi en Re bemoll Opus 28 n. 15.

A la Cosa rara, sentireu una peça d'Ernesto Acher, el setè Luthier (encara que a la foto només en veieu 6).

A Enteniment i memòria, una cançó popular en veu de Maria del Mar Bonet que ens parla de la casera, o sigui, de les ganes de casar-se.

Santa Cecília és Schumann

El programa de l'endemà de Santa Cecília comença una sèrie de dos dedicats als grans compositors universals dels quals es commemora enguany el 200 aniversari del naixement. Avui, en format de programa especial, Robert Schumann.

Cartes al director d'orquestra us ofereix una selecció de peces arravatadament romàntiques. Us ajudem a comprendre per què quan a un músic se li esmenta el nom de Schumann posa els ulls en blanc.

Donat el format del programa. no hi ha Cosa rara, però sí Enteniment i memòria: la versió mallorquina de l'Hereu Riera, cantada per Psàlite i acompanyada en directe per Joan Figueres.

Concert del 14 de novembre a Granollers

Comencem el programa amb una referència literària: us proposem una cançó que surt esmentada a The go-between (El missatger), d'LP Hartley. El mateix autor deia el 1953, "no crec que la canti ja ningú". Extreta de l'opereta de Michael Balfe The bohemian girl, l'oferim als nostres amics. Anem repassant cançons, com les de Pentangle, o Granada, en la versió de Rolando Villazon que acaba de publicar Deutsche Gramophon. O peces com el Preludi de la primera suite per a violoncel de Bach, interpretada per Lluís Claret, fins a arribar a recordar el concert que abans-d'ahir 14 de novembre es va fer al Teatre-Auditori de Granollers en memòria d'en Carles Riera, en el primer aniversari de la seva mort. Hi va tocar el nostre convidat de fa dues setmanes, Oriol Garcia Molsosa, i el London Haydn Quartet que, acompanyat pel clarinetista Eric Hoeprich, professor, company i amic d'en Carles, van interpretar el quintet per a clarinet KV 581 de Mozart. N'oferim la versió que els mateixos intèrprets van enregistrar uns anys enrere. Acabem la part central del programa amb un lied de Schubert que en Carles estimava molt: Gretchen am Spinrade.

A la Cosa rara, trobareu un temps de la Kleine Nichtmusik de PDQ Bach, l'apòcrif vint-i-unè fill del mestre de Leipzig.

Ens acomiadem amb El mariner a Enteniment i memòria: altre cop podem gaudir de la versió completa que n'ha fet Joan Figueres.

Benjamin Britten

Un programa encara per assentar les nostres bases ideològiques: després d'haver parlat de Purcell, avui Britten. Britten, el compositor artesà i conscient de la seva funció social, amant de la música per a nens i amateurs.

Britten, però no només. Destaquem la deconstrucció de la versió d'El mariner de Joan Figueres, a càrrec del seu autor.

Carles Riera

En record de l'enyorat Carles Riera, un programa dedicat a la música que més li agradava sentir, interpretar, divulgar... Intentem recordar els diferents vessants d'en Carles amb l'ajuda d'un dels seus deixebles i continuadors, l'Oriol Garcia-Molsosa, especialista en clarinets antics i membre del trio Una cosa rara.

Versions

No serà aquest l'únic programa que dedicarem a escoltar diverses versions d'una mateixa peça, o a parlar-ne. D'entrada, recuperem el bis que es va poder sentir el passat diumenge 24 d'octubre a l'auditori de Granollers, un psalm d'El rei David, d'Arthur Honegger.

De seguida, tres versions de Henry Purcell sobre un mateix poema, escrit per un misteriós coronel Heveningham a partir d'un famós vers de Shakespeare.

Passem a escoltar el Trio Silvestre i a connectar en directe amb Joan Figueres, que assisteix, en qualitat de mànager, al concert que el trio fa avui a Badalona. Escoltem la versió que han fet de Laia, de Toti Soler, bon amic d'en Joan.

I llavors, una cançó de Toti Soler en veu de Maria del Mar Bonet, Em dius que el nostre amor. Com que s'acosta Tots Sants, una altra cançó del mateix disc de la Maria de Mar, amb qui, per cert, també havia tocat en Joan Figueres: Cançó per a una bona mort.

A la Cosa rara, una curiositat: el Gran Vals per a guitarra de Francesc Tàrrega, que Nokia va convertir en la seva famosa sintonia.

A Enteniment i memòria, la versió d'Arianna Savall de la cançó popular El mariner.

Marta Estruch

Aquest dimarts ens ha visitat a l'estudi de Ràdio Silenci Marta Estruch, professora de llenguatge musical i de flauta de bec. La conversa ha girat al voltant de les activitats musicals per a nadons, que és la seva autèntica vocació.

Hem pogut escoltar, a més d'una sonata de Telemann, peces que ells fa servir en els seus tallers, talment una sessió de musicoteràpia infantil (i familiar).

A la Cosa rara, una petita boutade: l'emissió d'un fragment de 4'33'', de John Cage.

A Enteniment i memòria, una autèntica primicía: la versió que en Joan Figueres ha preparat per als nostres oients del romanç popular El mariner. Realment, és la versió definitiva. En el nostre proper programa, aprofitarem per disseccionar aquesta peça.

La nova temporada!!

Comença la segona temporada de Cartes al director d'orquestra, ara també a Ràdio Caldes i aviat a la TDT.

Un primer programa farcit de sorpreses: primer assentant principis (Britten or Purcell) i amb primícies, com la primera audició emesa per ràdio de la Cantiga a l'avi Andreu, de Javier Dameson, precedida d'unes paraules del mateix compositor.

A la secció Cosa rara, la bomba musical de l'estiu a la Garriga.

I, a Enteniment i memòria, la primera part de la versió exclusiva que de la Cançó del mariner ha preparat Joan Figueres per a tots els nostres amics.

Núria Albó

Dins de les celebracions del 80è aniversari de Núria Albó, Cartes al director d'orquestra ha volgut dedicar el seu darrer programa de la temporada a la primera alcaldessa democràtica de la Garriga després de la Guerra Civil, escriptora i poetessa. Núria Albó, se'ns revela com una persona políglota i melòmana, amb gustos musicals molt definits i una sensibilitat precisa. És de la seva discoteca particular que extraiem la música que hem pogut sentir aquesta nit.

S'hi inclou la composició amb què Joan Figueres ha volgut felicitar-la: una preciosa cançó coral a partir del poema La primavera.

Fins al setembre que ve!!

I acabem amb els cors

Penúltim programa de la temporada, i últim del cicle dedicat a l'òpera. Un recull d'alguns dels més famosos cors d'òpera. Sí, no hi falta Va pensiero, però tampoc altres joies de la música coral, sempre amb el comentari il·lustratiu d'en Joan Figueres.

Àries de baríton i baix

Les veus més greus en les més belles àries de l'òpera de tots els temps.

Àries de tenor

Una modesta repassada a les veus masculines que han marcat època en el món de la música lírica. Potser no hi són tots, però els que hi ha, segur que no els podíem oblidar.

Adela Poch

Havent dedicat els dos darrers programes a les veus femenines en el món de l'òpera, entrevistem Adela Poch, soprano i professora de cant i piano. A la Garriga, ha participat recentment en l'Stabat Mater de Pergolesi i l'Oratori de Nadal, de Saint-Saëns, sota la batuta d'Alfons Reverté, i en el Rèquiem de Mozart, dirigit per Gabriela Zabala.

Amb ella repassem els seus gustos musicals.

Àries de contralt

Les tessitures més greus de la veu femenina en una selecció especial de Joan Figueres.

Àries de soprano

Programa especial dedicat a presentar les més agudes, agudíssimes, àries del món de l'òpera. No l'escolteu a prop de copes delicades!

Tú no sabe inglé (Agustí Vidal)

Avui, ens ha acompanyat Agustí Vidal, director de la Coral Polifònica de Granollers i perfumista. Ens presenta el seu nou espectacle Tu no sabe inglé, que es podrà veure el proper diumenge 2 de maig al Teatre Auditori de Granollers. L'espectacle fa un recorregut per la música que té a veure amb Cuba, des de la Castella del segle XVI fins als nostres dies.

Obertures d'òpera

La sèrie de programes sobre música per a altres mitjans de comunicació acaba amb uns quants especials dedicats a l'òpera, l'art total.
I ho fem començant amb un recull d'obertures orquestrals i emocionants. Sabeu quin és el primer acord del Tristany i Isolda de Wagner?

Anna Losantos

Entrevistem avui, dins del marc de la Setmana de la comunicació, la fagotista Anna Losantos, directora de l'Escola de música i dansa de la Vallalta, a Sant Pol de Mar.

Decisions polítiques amenacen seriosament la continuïtat de l'escola i l'Anna hi està lluitant tant com pot. Sort que rep el suport de molts amics del món de la música i dels pares dels nens i joves implicats.

L'Anna Losantos ens explica la situació de l'escola i ens convida a sentir música del seu gust.

Cliqueu aquí per sentir el programa.

Nou programa: L'hora del concert

A Cartes al director d'orquestra hem obert una filial, un filio: un programa de concerts!

Cada diumenge, a les 8 del vespre, emetrem en diferit algun dels millors concerts que s'hauran pogut sentir a la Garriga.

Aquest diumenge 28 de març, retransmissió de l'Stabat Mater de Pergolesi que es va poder sentir a l'església de la Garriga el mes de maig passat.

En propers programes, podreu sentir els concerts del cicle de joves intèrprets. Començant pel que les tres orquestres de l'EMM Josep Aymerich van oferir al patronat dissabte 20 d'aquest mes de març, que serà emès diumenge 11 d'abril.

Marqueu a les vostres agendes L'hora del concert, els diumenges a les 8, a Ràdio Silenci.

Setmana santa

Un nou programa especial. Aquest cop, dedicat a recollir peces concebudes per a aquests dies o, en general, relacionades amb el recolliment espiritual.

Comencem amb les Tenebres de dissabte sant de Carlo Gesualdo i seguim amb l'orquestra de cambra catalana, de la qual és viola el nostre amic Ferran Saló, interpretant el Consumatum est de Les set paraules de Crist de Lo Spagnoletto. Passem a Kommt, Ihr Töchter, helft mir klagen, de la meravellosa Passió segons St. Mateu de Bach.

Un salt en el temps i escoltem Tenebrae facte sunt, de Poulenc i, tot seguit, un Miserere del poble sard de Santussulurgiu.

Us acostem l'inici de l'Stabat Mater de Pergolesi, tal com es va poder sentir a l'església de la Garriga el maig de 2009. I, a suggeriment d'en Ferran Saló, l'Agnus Dei de la missa de Rèquiem de Fauré, una peça on predominen les violes sobre els violins.

Per acabar, un Miserere del poc conegut compositor Sébastien de Brossard, fins fa poc reconegut com a teòric del seu temps. I, després de voltar el món, Recordata est, de la segona Lamentació de dijous sant de Narcís Casanoves, compositor montserratí.

Com a programa especial, no s'hi han mantingut les seccions habituals.

Clica aquí per sentir el programa.

La música per a televisió

Des de Cartes al director d'orquestra, una petita broma musical, amb algunes sintonies memorables. Últim capítol dedicat a música per a altres mitjans d'expressió... o no!

A la secció Joves intrèpids, un duet amb el clarinet de Júlia Oliveras i Aumedes i el piano de Montserrat Pareras i Dameson.

A Enteniment i memòria, una anècdota cantabile d'en Joan Figueres.

Si vols sentir l'àudio, clica aquí.

Música per a cinema, segona part

La segona part de música de pel·lícules, on trobareu pel·lícules més recents... La majoria rodades al voltant de 1980...

Comencem amb La llista de Schindler, una interpretació amb sorpresa, perquè s'hi enfila el violí dels nostre amic Ferran Saló.

Seguim amb el mateix tema i sentim Noa a La vida és bella. Després, dues peces de Paris, Texas. I dues de Michael Nyman, un tema de Drowning by numbers (basat en la Simfonia concertant de Mozart, KV. 364, i un altre d'El piano.

Acabem la part central del programa amb la peça de Philip Glass que porta el nom de la pel·lículaKoyaanisqatsqi, i el segon moviment de la Tercera simfonia de Henryk Górecki, que apareixia aPolice, una pel·lícula amb Gerard Dépardieu i Sophie Marceau.

A Enteniment i memòria, Tendresa, peça de Josep Maria Bernat per a cobla i violoncel, en aquest cas, Nabí Cabestany.

Acabem presentant una secció nova: Joves intrèpids, dedicada a molt joves músics en les seves primeres audicions.

Si vols sentir l'àudio, clica aquí.

Nous programes!

Per fi hem pogut oferir-vos els progra- mes del 2, 9 i 23 de febrer, a més de l'entrevista que férem aquest passat dimarts a Ferran Saló: interessant i divertida alhora.

Entrevista a Ferran Saló

Entrevistem en aquest programa el violista Ferran Saló, que ens presenta alguna de les seves peces preferides o les que li porten més bons records. Repassem amb ell la seva variadíssima trajectòria.

Si vols sentir el programa, clica aquí.

Entrevista a Ferran Saló

Aquest proper dimarts, Cartes al director d'orquestra emetrà una entrevista al violista i professor Ferran Saló, integrant de l'Orquestra de cambra catalana.

http://www.orquestradecambracatalana.com/clemens.swf

Seguim amb problemes tècnics i no us podem oferir encara el darrer programa. Aviat estarà resolt.

El cine musical

I, per fi, el cinema musical!

America, de West side story, Pepperland de Yellow submarine, una escena corprenedora d'Amadeus, Les choristes cantant l'adaptació de l'Hymne à la nuit de Rameau...

També la cançó angoixant que Björk canta a Dancer in the dark i el so d'una escena insòlita a El silenci abans de Bach.

Anant al cine familiar, l'entranyable Fidler on the roof (tal com cantava Topol) i I don't know how to love him de Jesucrist superstar. Il·lustrem el cine de Bollywood amb un fragment de la bomba de 1992, Beta i ens plantegem si, com deien els Monty Python a El sentit de la vida, cada esperma és sagrat.

Reflexionem sobre les injustícies de la vida amb Mary Poppins, que ens aconsella d'alimentar els coloms gastant només dos penics per bossa de veces. I acabem amb Two ladies, de Cabaret.
Un altre Yesterday i en Joan Figueres tocant el tema d'Amarcord a l'acordió.

Si vols sentir-lo, clica aquí.

Stanley Kubrick

Reprenem la presentació dels nostres programes, tot esperant d'oferir-vos els dos encara perduts...

En la sèrie (breu) dedicada al cinema, un d'íntegrament dedicat a la música de les pel·lícules d'Stanley Kubrick.

No cal que us donem gaires pistes. Comencem amb dues peces de Clockwork orange, tot explicant-ne algun aspecte interessant. Seguim amb la versió original del largo de la sonata per violoncel op. 14 de Vivaldi i l'orquestració d'una sarabanda de Haendel, originalment per clavecí, que Kubrick va fer servir per al seu Barry Lyndon.

Seguim amb tres peces més lleugeres. Wooly bully, una cançó molt ballable dels 60 de Sam the Sham and the Pharaos, que apareixia a Full metal jacket, When I fall in love de Victor Young, extreta de Eyes wide shut i la música original per als crèdits de Lolita.

Per acabar la part central del programa, dues peces 2001, a Space Odissey: l'enigmàtica Lux Aeterna, de Gÿorgy Ligeti, i el Danubi blau, el vals que va servir per il·lustrar l'el·lipsi cinematogràfica més dilatada de la història del cinema.

Com a Cosa rara, un soft Yesterday, per flauta i piano. I com a mostra de l'Enteniment i memòria, una Lluna i la pruna feta a casa...

Clica aquí per sentir l'àudio.

Música per a cinema

Per fi us podem oferir aquest programa, on abunda música de pel·lícules rodades al voltant de l'any 60, però no només.

La peça més famosa del 8 1/2 de Fellini.

La inquietant musiqueta d'El tercer home, que no era de Welles, però ho semblava.

La música dels crèdits d'À bout de souffle. Mmm.

El temps del concert per a piccolo flautino de Vivaldi (aviat serà el seu aniversari) que Truffaut feia servir per educar L'enfant sauvage.

La música més emblemàtica de Mon oncle de Tati, imprescindible.

Jean Moreau cantant a Jules et Jim (altre cop Truffaut!)

La versió orquestrada del Liebertod (la mort d'amor) de Tristany i Isolda que va fer servir Buñuel per Un chien andalou.

Hi trobareu Patrícia, el mambo (o cha-cha-cha?) de Pérez Prado que sentíem a La dolce vita mentre la mestressa feia un strip-tease.

I el temps de la 3a de Brahms que il·lustra l'amor d'Ingrid Bergman i Anthony Perkins a Aimez-vous Brahms?, just el mateix que tant agrada a Rafel Sala i que no havíem tingut temps de sentir.

A les seccions, un altre Yesterday com a Cosa rara (i en van...) i un Amarcord (tres Fellinis!) a càrrec de l'acordió de Joan Figueres per a l'Enteniment i memòria.

Clica aquí, si vols sentir aquest programa.

Entrevista a Rafel Sala

Per fi us podem oferir aquesta entrevista que tants dies ens ha fet gruar! En Rafel ens fa conèixer els seus orígens com a músic i els seus gustos musicals.

Escolta'l clicant aquí.

Aquest proper dimarts, entrevista a Rafel Sala

Aquest dimarts 2 de febrer a les 9 de la nit ens acostarem als interessos i les aficions del musicòleg i guitarrista especialista en música romàntica Rafel Sala.

La dansa (segona part)

Un segon programa en què s'ofereixen mostres de música de dansa dels segles XIX i XX.

La juvenil alegria de ballar ens arriba gràcies a Der Tanz, de Franz Schubert.

De seguida, ens traslladem al món dels tutús i les sabatilles de punta sense concessions: el Vals de les flors del Trencanous i uns fragments d'El corsari, amb música d'Adolphe Adam.

Travessem la frontera del segle XX amb la Dansa infernal del rei Kastchei, de L'ocell de foc. Ens acostem a la utilització dels aires tradicionals amb una massurca d'Enric Granados i marxem a veure com es pot ballar un rag-time, de la mà de Itzhak Perlman i André Prévin. Acabem amb un fragment de la música per a dansa In the upper room, de Philip Glass.

A la secció Cosa rara, la dansa turca del Trencanous, però interpretada pel Modern Mandolin Quartet. La guitarra de Manuel Barrueco ens porta el Yesterday del dia.

A Enteniment i memòria, l’Andante maestoso de la suite Montjuic de Benjamin Britten.

Aquí trobaràs l'àudio del programa.

La dansa (primera part)

Cartes al director d'orquestra dedicarà dos programes al moviment corporal que produeix la música: la dansa.

Contra el que passava en programes anteriors, les obres que hem sentit es presenten en ordre cronològic.

Comencem per un ball rodó del Llibre vermell de Montserrat, seguim amb una pavana del valencià Lluís Milà, una baixa dansa barcelonina, un bransle a l'escossesa del llibre de Thoinot d'Arbeau i un passemeze de Praetorius. Aleshores, entrem en el món del ballet, amb un fragment del primer que es va representar, Le balet comique de la Royne, i amb una obra de Lully, d'aquells ballets que feia per a la cort de Lluís XIV, Le balet des plaisirs.

Arribem a Minuet i el Trio del Divertiment KV 252 de Mozart i acabem amb un fandango deLuigi Boccherini.

Escolta'l aquí.

El teatre i la música

La música i el teatre han anat junts des de l'origen. És per això que s'alimenten mútuament. Cartes al director d'orquestra ha dedicat el seu primer programa de l'any a música feta per al teatre, amb una giga elisabetiana dedicada a Will Kemp, un dels actors de Shakespeare, un fragment de l'aiguat de Noè que Benjamin Britten va descriure a partir d'un text del segle XVI, de la Història del soldat d'Stravinsky, del Retablo de Maese Pedro de Falla, fet per representar un parell de capítols del Quijote, de la representació de la història del comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, amb música de Joan Figueres i una divertida història dels Luthiers.

Dins de la secció Cosa rara, un autèntic concert de Haydn per violoncel publicat per Deutsche Gramophon amb el Yesterday de Lennon i McCartney a dintre.

Dins d'Enteniment i memòria, els secrets, a partir del llibre de Jaume Ayats Explica'm una cançó, d'En Pere Gallerí.