Revisant

Cartes al director d'orquestra vol dedicar la selecció musical d'avui a la desapareguda soprano Montserrat Figueras i, en general, a la música com a ajuda per reflexionar sobre la fugacitat del pas del temps.
Comencem amb la versió orquestral de la peça de Ravel Pavanne pour une infante défunte, en la versió de l'Orchestre national de France, sota la batuta d'Eliahu Inbal. Seguim amb la joia de la producció coral de Mendelssohn, Alça els teus ulls (Hebe deine Augen auf). Tot seguit, escoltem una mostra de la tanta música recuperada per Montserrat Figueras i Jordi Savall, l'ària Amor, io parto, de Giulio Caccini.
Aprofitem el 2n moviment de la 9 simfonia de Dvorak per enllaçar-lo amb l'espiritual que s'hi basa, Goin' home, en la veu de Katheleen Battle.
I acabem la part central del programa amb una cançó d'Arianna Savall, a partir del poema de Carner que comença "Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena?"
A la Cosa rara, dues cançons de bressol de  Nadal. La primera, d'Arvo Pärt, amb lletra en rus i en la veu de Montserrat Figueras. La segona, el nostre Cant dels ocells.
A Enteniment i memòria, tornem a sentir la soprano cantant una cançó alacantina del 1700 recuperada també, Mareta, no em facis plorar. I acabem, amb un missatge d'esperança amb unes llibertats d'orgue que ens proposa el nostre director, en Joan Figueres.

Actualitat rabiosa

Cartes al director d'orquestra dedica aquest programa a tractar l'actualitat política i social més recent amb l'ajuda de la música. Comencem amb la famosa Ciaconna de la segona partita de Bach, una partitura temuda pels solistes de molts instruments que no és un problema per a Sigiswald Kuijken.
Seguim amb un dels himnes (anthems) de la coronació de Handel, que porta per títol The King Shall Rajoy, ai perdó, Rejoice. La tercera peça es correspon amb la que Lars von Trier ha triat per acompanyar la seva Melancholia, el film on ens explica la fi del món. La versió, la que va preferir, és la remasterització de la que va deixar enregistrada Wilhelm Furtwängler amb la Philharmonia Orchestra, un director de qui el record és confús.
La secció Cosa rara ens proposa una anàlisi de la situació política a partir de la versió que la London Symphony Orchestra va fer de Pinta-ho ben negre, de Richards i Jagger.
Enteniment i memòria, en consonància amb els nous temps, ens recorda una cançó memorable de Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent?, interpretada en directe amb els músics Feliu Gasull i Xavier Mas.
Per premiar la paciència dels nostres amics oients, el nostre director ens proposa la sardana Canigó, de Pau Casals, interpretada amb l'orquestra d'instruments de joguina de Pascal Comelade.

Quartets de corda

Acabem els quatre programes dedicats a comparar els quartets de corda de Debussy i Ravel, únics en les seves produccions, amb el quart i últim moviment de tots dos. Com a homenatge a aquests quartets, fem un entrepà temporal, en el qual, després d'escoltar el farcit, posarem una primera llesca amb el primer moviment del Quartet em Mi bemoll Major  Op. 1 Núm. 3 de Haydn. La llesca contemporània, la posa el darrer moviment del Quartet Núm. 2 de Philip Glass, interpretat pel Kronos Quartet.

Per acostar-nos a la Cosa rara, escoltem una versió romàntica del 1r temps del 5è concert de Brandenburg, dirigit per Pau Casals.

I, a la Cosa rara pròpiament, el Mestre assajant el mateix temps.

L'Enteniment i memòria està dedicat a l'Ovidi Montllor i el seu amic Toti Soler. Escoltem dues versions de Cançó de suburbi.

Com a bonus track, una petita curiositat: la veu del pianista lleidatà Ricard Viñes parlant de la seva coneixença de Debussy.

La pluja

Rebem el mes de novembre amb un homenatge a Tintín, tot escoltant l'ària de les joies del Faust de Gounod, però en la veu d'Angela Gheorghiu.
Com que darrerament s'hauria produït el 90è aniversari de Georges Brassens i ha fet 30 anys que ens va deixar, una de les seves cançons més divertides: Brave Margot.
I acabem la part central del programa amb l'audició del tercer temps dels quartets de corda que estem repassant, els de Debussy i Maurice Ravel en la interpretació del quartet Alban Berg.


Caram, tot plegat, ben francès!!

A la Cosa rara sentim un so musical interpretat per la mare naturalesa: el de la pluja.
A Enteniment i memòria, seguim parlant de l'aigua. Primer, l'Aigat d'Olot, a càrrec de l'Orquestrina la Galana. I també de la pluja en sentim el so a Uncle Albert-Admiral Halsey, una cançó del 71 de Paul McCartney, la música de la tradició particular d'en Joan Figueres.