Yo-Yo Ma comparat amb si mateix

Si la setmana passada arribàvem a la Suite n.5 per a cello sol, avui hi tornem per comparar dues interpretacions del mateix cellista del Preludi d'aquesta suite. El nostre director, en Joan Figueres, cellista per damunt de tot, les comenta i analitza.

Per fer una mica de sorpresa, escoltem la Venice Baroque Orchestra, en el Largo de Sum in medio tempestatum, un extraordinari motet d'Antonio Vivaldi. La veu és la de la soprano alemanya Simone Kermes.
El nostre moment d'òpera prové de Le Nozze di Figaro, mentre entre ell i Susagna prenen mides del pis on viuran.
La música antiga és la d'Orlando Lassus, el compositor flamenc de la Contrareforma, que va posar música a aquesta oració de Pentecosta: Veni, Sancte Spiritus.

La Cosa rara és veure com una cançó de finals del segle XVIII, Plaisir d'amour, que tant agrada a Núria Albó, és la base de Can't help falling in love, d'Elvis presley.
I l'Enteniment i memòria ens acosta una la Dansa de Castellterçol en versió Pascal Comelade.

La Totentanz de Liszt

Després del tastet de la setmana passada, ens acostem altre cop a la interpretació de Josep Maria Almiron de la Totentanz de Liszt. I ho fem amb una entrevista al pianista a l'Escola de Música de la Garriga, on és professor. Descobrim les entranyes de l'obra gràcies a la visió d'aquest músic apassionat que és en Josep Maria. I, així, recordem el 200 aniversari del naixement de Franz Liszt.
En acabat, ens acostem a la Suite n. 5 per a cello de Bach, com sempre en versió de Yo-Yo Ma, concretament a la Giga.
Finalitzem la secció central del programa amb Lascia ch'io pianga, de l'òpera Rinaldo de Handel (per escriure-ho a l'anglesa), en la veu de Cecilia Bartoli.

A la secció Cosa rara, el so del theremin dins de Ne me quitte pas.
A Enteniment i memòria, una cançó popular mallorquina, So de pastera.

Premi Tomás Luis de Victoria a Josep Soler

Obrim amb obra del recentment premiat per l'Sgae, el compositor Josep Soler.

Seguim tot homenatjant Franz Liszt, tot començant a escoltar la versió de Josep Maria Almiron i Lluís Avendaño de la Totentanz de Liszt.

Recuperem encara una de les propostes musicals del nostre amic Javier Damesón, la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave d'Eduardo Falú, acompanyat de la Camerata Bariloche, grup que havia acompanyat Les Luthiers.

Com a Cosa rara, una Bourrée de Josep Soler.

I a l'Enteniment i memòria, la Cançó de bressol, de Joan Altisent, en la veu de Maria del Mar Bonet i amb la guitarra de Feliu Gasull, net del compositor.

Javier Dameson

Dediquem íntegrament el programa a repassar la música que interessa a Javier Damesón, la seva banda sonora. Javier Damesón és un compositor, director de coral a Pinamar i professor de conservatori de la ciutat General Juan Madariaga, a la regió de Buenos Aires, a la costa, uns centenars de quilòmetres al sud de la capital. És el nét del garriguenc il·lustre Andreu Damesón, exiliat arran de la guerra. Amb motiu de l'homenatage que es va fer al seu avi el passat octubre, va visitar la Garriga i ens va regalar la seva Cantiga a l'avi Andreu, que podeu trobar en el programa del 5 d'octubre.

Arran d'aquesta estada, vam demanar-li que ens fes arribar la música que li fos més propera, ja que no va haver-hi temps material d'entrevistar-lo. Amb una amabilitat i generositat que li agraïm profundament, en Javier ens ha fet arribar una col·lecció de peces que reflecteixen els seus gustos i interessos musicals per poder compartir-los amb els nostres oients.

Obrim amb un tema del grup de Carlos Aguirre dedicada a la ballarina argentina Beatriz Durante. Seguim amb una peça d'arrel folclòrica, però passada pel sedàs de la modernitat, la temàtica que més atreu en Javier, a càrrec de les pianistes Lilián Saba i Nora Sarmoria, Chayita del vidalero.

Sentim una arravatada cançó d'amor en la veu de Mercedes Sosa, Desarma y sangra.

I comencem amb tangos, potser amb el més representatiu del gènere, sense ànim de generar polèmica, El Choclo, en un arranjament vocal de l'octet Buenos Aires 8. I trobem la primera coincidència amb peces que ja havíem sentit al programa: la Muerte del ángel, de la suite Serie del ángel, en la versió memorable de Guidon Kremer.

Seguim amb una cançó d'un grup amb qui Javier Damesón té molta relació, el Grupo de Canto Coral, que canten Madre del maíz, de Eugenio Inchausti y Coco dos Santos.

Passem al rei del bandoneón, Rodolfo Mederos interpretant Palomita blanca, un vals crioll. I a Mi Buenos Aires querido, en aquella versió de capçalera de Daniel Baremboim, el contrabaixista Héctor Console i el mateix Rodolfo Mederos, versió que tant agrada al nostre director, en Joan Figueres.

Buenos Aires 8 altre cop ens acosta una milonga de Mariano Mores, Taquito militar.

El grup Aca seca trío, que parteix de l'acervo folclòric argentí, ens canten la Vidala sin voz.

Per acomiadar-nos, escoltem el gran pianista Cuchi Leguizamón, desaparegut l'any 2000 que, com en gairebé tots els casos anteriors, recrea també un aire popular amb la seva Zamba del pañuelo.

Per al programa següent deixem la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave

d'Eduardo Falú.

Gràcies Javier per deixar-nos conèixer aquesta música, la teva!! Una abraçada a través de l'oceà!

Jazzing a la Garriga

.

Després de la remissió del programa dedicat a entrevistar Oriol Garcia Molsosa, un programa dedicat al jazz!!!

Repassem amb la nova associació Amics del jazz de la Garriga quins són els seus objectius. Però ho fem amb música en directe de la millor qualitat!

Ens acompanyen Aleix Forts al contrabaix, Arnau Figueres a la bateria i Francesc Vidal, al saxo. I també Guillem Troyano, tot explicant-nos les intencions de l'associació. I un misteriós Marc que fa de fotògraf...