Si la setmana passada arribàvem a la Suite n.5 per a cello sol, avui hi tornem per comparar dues interpretacions del mateix cellista del Preludi d'aquesta suite. El nostre director, en Joan Figueres, cellista per damunt de tot, les comenta i analitza.
Per fer una mica de sorpresa, escoltem la Venice Baroque Orchestra, en el Largo de Sum in medio tempestatum, un extraordinari motet d'Antonio Vivaldi. La veu és la de la soprano alemanya Simone Kermes.El nostre moment d'òpera prové de Le Nozze di Figaro, mentre entre ell i Susagna prenen mides del pis on viuran.
La música antiga és la d'Orlando Lassus, el compositor flamenc de la Contrareforma, que va posar música a aquesta oració de Pentecosta: Veni, Sancte Spiritus.
La Cosa rara és veure com una cançó de finals del segle XVIII, Plaisir d'amour, que tant agrada a Núria Albó, és la base de Can't help falling in love, d'Elvis presley.
I l'Enteniment i memòria ens acosta una la Dansa de Castellterçol en versió Pascal Comelade.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada