dissabte, 27 de febrer del 2010
Entrevista a Ferran Saló
dimarts, 23 de febrer del 2010
El cine musical
També la cançó angoixant que Björk canta a Dancer in the dark i el so d'una escena insòlita a El silenci abans de Bach.
Reflexionem sobre les injustícies de la vida amb Mary Poppins, que ens aconsella d'alimentar els coloms gastant només dos penics per bossa de veces. I acabem amb Two ladies, de Cabaret.
Un altre Yesterday i en Joan Figueres tocant el tema d'Amarcord a l'acordió.
dimarts, 16 de febrer del 2010
Stanley Kubrick
Reprenem la presentació dels nostres programes, tot esperant d'oferir-vos els dos encara perduts...
En la sèrie (breu) dedicada al cinema, un d'íntegrament dedicat a la música de les pel·lícules d'Stanley Kubrick.
No cal que us donem gaires pistes. Comencem amb dues peces de Clockwork orange, tot explicant-ne algun aspecte interessant. Seguim amb la versió original del largo de la sonata per violoncel op. 14 de Vivaldi i l'orquestració d'una sarabanda de Haendel, originalment per clavecí, que Kubrick va fer servir per al seu Barry Lyndon.
Seguim amb tres peces més lleugeres. Wooly bully, una cançó molt ballable dels 60 de Sam the Sham and the Pharaos, que apareixia a Full metal jacket, When I fall in love de Victor Young, extreta de Eyes wide shut i la música original per als crèdits de Lolita.
Per acabar la part central del programa, dues peces 2001, a Space Odissey: l'enigmàtica Lux Aeterna, de Gÿorgy Ligeti, i el Danubi blau, el vals que va servir per il·lustrar l'el·lipsi cinematogràfica més dilatada de la història del cinema.
Com a Cosa rara, un soft Yesterday, per flauta i piano. I com a mostra de l'Enteniment i memòria, una Lluna i la pruna feta a casa...
Clica aquí per sentir l'àudio.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Música per a cinema
La peça més famosa del 8 1/2 de Fellini.
La inquietant musiqueta d'El tercer home, que no era de Welles, però ho semblava.
La música dels crèdits d'À bout de souffle. Mmm.
El temps del concert per a piccolo flautino de Vivaldi (aviat serà el seu aniversari) que Truffaut feia servir per educar L'enfant sauvage.
La música més emblemàtica de Mon oncle de Tati, imprescindible.
Jean Moreau cantant a Jules et Jim (altre cop Truffaut!)
La versió orquestrada del Liebertod (la mort d'amor) de Tristany i Isolda que va fer servir Buñuel per Un chien andalou.
Hi trobareu Patrícia, el mambo (o cha-cha-cha?) de Pérez Prado que sentíem a La dolce vita mentre la mestressa feia un strip-tease.
I el temps de la 3a de Brahms que il·lustra l'amor d'Ingrid Bergman i Anthony Perkins a Aimez-vous Brahms?, just el mateix que tant agrada a Rafel Sala i que no havíem tingut temps de sentir.
A les seccions, un altre Yesterday com a Cosa rara (i en van...) i un Amarcord (tres Fellinis!) a càrrec de l'acordió de Joan Figueres per a l'Enteniment i memòria.
Clica aquí, si vols sentir aquest programa.