dissabte, 27 de febrer del 2010

Entrevista a Ferran Saló


Aquest proper dimarts, Cartes al director d'orquestra emetrà una entrevista al violista i professor Ferran Saló, integrant de l'Orquestra de cambra catalana.


Seguim amb problemes tècnics i no us podem oferir encara el darrer programa. Aviat estarà resolt.

dimarts, 23 de febrer del 2010

El cine musical


I, per fi, el cinema musical!

America, de West side story, Pepperland de Yellow submarine, una escena corprenedora d'Amadeus, Les choristes cantant l'adaptació de l'Hymne à la nuit de Rameau...

També la cançó angoixant que Björk canta a Dancer in the dark i el so d'una escena insòlita a El silenci abans de Bach.





Anant al cine familiar, l'entranyable Fidler on the roof (tal com cantava Topol) i I don't know how to love him de Jesucrist superstar. Il·lustrem el cine de Bollywood amb un fragment de la bomba de 1992, Beta i ens plantegem si, com deien els Monty Python a El sentit de la vida, cada esperma és sagrat.

Reflexionem sobre les injustícies de la vida amb Mary Poppins, que ens aconsella d'alimentar els coloms gastant només dos penics per bossa de veces. I acabem amb Two ladies, de Cabaret.
Un altre Yesterday i en Joan Figueres tocant el tema d'Amarcord a l'acordió.


Si vols sentir-lo, clica aquí.



dimarts, 16 de febrer del 2010

Stanley Kubrick


Reprenem la presentació dels nostres programes, tot esperant d'oferir-vos els dos encara perduts...

En la sèrie (breu) dedicada al cinema, un d'íntegrament dedicat a la música de les pel·lícules d'Stanley Kubrick.

No cal que us donem gaires pistes. Comencem amb dues peces de Clockwork orange, tot explicant-ne algun aspecte interessant. Seguim amb la versió original del largo de la sonata per violoncel op. 14 de Vivaldi i l'orquestració d'una sarabanda de Haendel, originalment per clavecí, que Kubrick va fer servir per al seu Barry Lyndon.

Seguim amb tres peces més lleugeres. Wooly bully, una cançó molt ballable dels 60 de Sam the Sham and the Pharaos, que apareixia a Full metal jacket, When I fall in love de Victor Young, extreta de Eyes wide shut i la música original per als crèdits de Lolita.

Per acabar la part central del programa, dues peces 2001, a Space Odissey: l'enigmàtica Lux Aeterna, de Gÿorgy Ligeti, i el Danubi blau, el vals que va servir per il·lustrar l'el·lipsi cinematogràfica més dilatada de la història del cinema.

Com a Cosa rara, un soft Yesterday, per flauta i piano. I com a mostra de l'Enteniment i memòria, una Lluna i la pruna feta a casa...


Clica aquí per sentir l'àudio.


dimarts, 9 de febrer del 2010

Música per a cinema


Per fi us podem oferir aquest programa, on abunda música de pel·lícules rodades al voltant de l'any 60, però no només.

La peça més famosa del 8 1/2 de Fellini.

La inquietant musiqueta d'El tercer home, que no era de Welles, però ho semblava.

La música dels crèdits d'À bout de souffle. Mmm.


El temps del concert per a piccolo flautino de Vivaldi (aviat serà el seu aniversari) que Truffaut feia servir per educar L'enfant sauvage.

La música més emblemàtica de Mon oncle de Tati, imprescindible.

Jean Moreau cantant a Jules et Jim (altre cop Truffaut!)

La versió orquestrada del Liebertod (la mort d'amor) de Tristany i Isolda que va fer servir Buñuel per Un chien andalou.

Hi trobareu Patrícia, el mambo (o cha-cha-cha?) de Pérez Prado que sentíem a La dolce vita mentre la mestressa feia un strip-tease.

I el temps de la 3a de Brahms que il·lustra l'amor d'Ingrid Bergman i Anthony Perkins a Aimez-vous Brahms?, just el mateix que tant agrada a Rafel Sala i que no havíem tingut temps de sentir.

A les seccions, un altre Yesterday com a Cosa rara (i en van...) i un Amarcord (tres Fellinis!) a càrrec de l'acordió de Joan Figueres per a l'Enteniment i memòria.

Clica aquí, si vols sentir aquest programa.



dimarts, 2 de febrer del 2010

Entrevista a Rafel Sala


Per fi us podem oferir aquesta entrevista que tants dies ens ha fet gruar! En Rafel ens fa conèixer els seus orígens com a músic i els seus gustos musicals.

Escolta'l clicant aquí.