Assúcar!!

Obrim el programa amb l'inici de la 5a simfonia de Beethoven en versió de la Hovedøen Social Club i la Kringkastingsorkesteret, seguint un estrany joc que fa programes que dura. Els clàssics no moriran mai ni embalsamats en salsa!

Jacques Loussier és el nostre amic següent, que ens acosta el Primer preludi del Llibre primer del clavecí ben trempat, de Bach, el pare. Jacques Loussier fa passadora a Manel Plens la Tocata i fuga en Re menor, altre cop de Bach.

I Jacques Loussier, ara amb Bobby McFerrin, a Leipzig fent una versió increïble del coral Wachet auf, ruft uns die Stimme.

Gairebé acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite núm. 3 per a cello de Bach. Com sempre, amb Yo-Yo Ma.

Sí que la rematem amb una peça de música antiga, a petició d'un oient. Quel augelin che canta, de Sigismondo d'India.

Presentem una autèntica raresa a la Cosa rara: La ci darem la mano, de Don Giovanni convertida en la Lumberjack song de Monty Python.

A Enteniment i memòria, sentim en directe Joan Figueres, mandola en mà. Canta El rector de Collbató. No se'n surt de fer cantar en Manel Plens.

Brasil altre cop

Comencem amb Manhà de carnaval, amb Joan Chamorro, sense Andrea Motis, acompanyat al piano per Ignasi Terraza. I seguim al Brasil amb Victòria dels Àngels sota la batuta del compositor, presentant-vos un parell de les Bachianas brasileiras d'Héitor Villa-Lobos: la Cantilena de la número 5 i la Fuga, totalment instrumental, de la número 1. Tot seguit, l'Allemande de la Suite núm. 2 per a cello de Bach, com sempre per Yo-Yo Ma.

I de la Cançó de la terra de Mahler, el fragment dedicat a la bellesa.

A la Cosa rara, la Marxa fúnebre de la simfonia Tità de Mahler.

I a l'Enteniment i memòria, l'arranjament que ha preparat Joan Figueres del Ball de cintes de la Garriga.

Les vacances

Després de les vacances, en què heu pogut sentir altre cop el nostre especial de Nadal, repassem les activitats que un sol fer quan no treballa. Per exemple, mirar la TV. Per això us oferim un dels bisos que el contratenor Philippe Jaroussky va oferir, acompanyat a capella pel seu quartet de corda (!!) en el concert que va fer el passat 17 de desembre al Teatre dels Champs Elysées i que va ser emès pel canal musical Mezzo uns dies més tard.

També per vacances anem al teatre. Una de les obres més completes que s'han pogut veure a Barcelona fins aquest gener ha estat L'hort dels cirerers, d'Anton Txèkhov, dirigida per Julio Manrique. Era particularment divertida la tria de tracks que ambientava la interpretació d'uns actors esplèndids. En rescatem dues, després d'haver comptat amb l'amable col·laboració del dissenyador de so Damien Bazin: My favourite things, per Olivia Ong i Bésame Mucho, per Nat Cole.

Aprofitem per anar a concerts i millor si són perles úniques, com el que el quintet 5-AM va oferir de manera inopinada a la Garriga el passat dia 29 de desembre. L'auditori es va omplir que no hi cabia una agulla, gràcies a la difusió viral entre els aficionados. Els seus components, d'entre 15 i 18 anys, van fer xalar de debò un públic entusiasmat i incrèdul. Van comptar amb l'aportació de Joan Chamorro i Francesc Capella. Del concert, sentim Chega de saudade, d'Antonio Carlos Jobim, considerada la primera peça de la Bossa nova, en la veu d'Andrea Motis. Els altres membres del grup eren Pedro Campos al contrabaix, Ignasi Caballé al piano, Gregori Hollis a la trompeta i Arnau Figueres a la bateria.

Del disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, us oferirim My one and only love.

A la Cosa rara, seguint amb espectacles recents, la peça que van enregistrar Lídia Pujol i Albert Pla, entre d'altres, a l'Auditori de Barcelona el 2007, inclosa en el disc Els amants de Lilith i que és la base de l'espectacle que el cantant de Sabadell i Pascal Comelade han estat oferint al Teatre lliure.

Per acabar, a Enteniment i memòria, una mostra del Ball de cintes de la Garriga, amb Josep Maria Ribelles a l'arpa. Tornarem a parlar-ne!!