El circ acomiada l'any

Un programa gairebé del tot dedicat al circ i que és l'últim que s'emetrà aquest any 2011. Per qui no ho sàpiga, el circ és una de les debilitats del nostre director, en Joan Figueres.
Sortim a la pista sota la batuta d'Igor  Stravisnsky i la seva Circus polka. I com si d'una música de funambulistes es tractés, escoltem una versió ad hoc del 3r moment musical de Franz Schubert. De seguida, la peça més emblemàtica, L'entrada dels gladiadors. I veiem els equilibristes jugant-se-la al rimte del Vals dels patinadors, de Waldteufel. Un altre vals molt adequat podria ser el de la pel·lícula Amélie.
Ens posem una mica tristos amb la veu de Barbra Streisand (Send in the clowns) i seguim estant un pèl amargs amb la música de Nino Rota per a Amarcord. Chico Marx ens demostra les seves habilitats al piano amb la Polka de la cervesa i plorem amb les llàgrimes de Luciano Pavarottti amb l'ària més trista que mai hagi cantat un pallasso.
Escoltem un document sonor de primer ordre: l'aparició estel·lar de Charlie Rivel al festival d'Eurovisió del '73 (compte, si l'escolteu desprevinguts us fareu un tip de riure i us sentireu un pèl ximples). Ens animem amb el cantó amable de la vida cantat des del Gòlgota pels Monty Python.
La Cosa rara fa un homenatge a tot plegat amb una peça de jazz d'un grup coreà Prelude: Piccadilly Circus.
Enteniment i memòria ens recorda un dels cuplets més populars en la veu de Linda Vera i els Canaris del Vallès, un vinil de 1958!

Revisant

Cartes al director d'orquestra vol dedicar la selecció musical d'avui a la desapareguda soprano Montserrat Figueras i, en general, a la música com a ajuda per reflexionar sobre la fugacitat del pas del temps.
Comencem amb la versió orquestral de la peça de Ravel Pavanne pour une infante défunte, en la versió de l'Orchestre national de France, sota la batuta d'Eliahu Inbal. Seguim amb la joia de la producció coral de Mendelssohn, Alça els teus ulls (Hebe deine Augen auf). Tot seguit, escoltem una mostra de la tanta música recuperada per Montserrat Figueras i Jordi Savall, l'ària Amor, io parto, de Giulio Caccini.
Aprofitem el 2n moviment de la 9 simfonia de Dvorak per enllaçar-lo amb l'espiritual que s'hi basa, Goin' home, en la veu de Katheleen Battle.
I acabem la part central del programa amb una cançó d'Arianna Savall, a partir del poema de Carner que comença "Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena?"
A la Cosa rara, dues cançons de bressol de  Nadal. La primera, d'Arvo Pärt, amb lletra en rus i en la veu de Montserrat Figueras. La segona, el nostre Cant dels ocells.
A Enteniment i memòria, tornem a sentir la soprano cantant una cançó alacantina del 1700 recuperada també, Mareta, no em facis plorar. I acabem, amb un missatge d'esperança amb unes llibertats d'orgue que ens proposa el nostre director, en Joan Figueres.

Actualitat rabiosa

Cartes al director d'orquestra dedica aquest programa a tractar l'actualitat política i social més recent amb l'ajuda de la música. Comencem amb la famosa Ciaconna de la segona partita de Bach, una partitura temuda pels solistes de molts instruments que no és un problema per a Sigiswald Kuijken.
Seguim amb un dels himnes (anthems) de la coronació de Handel, que porta per títol The King Shall Rajoy, ai perdó, Rejoice. La tercera peça es correspon amb la que Lars von Trier ha triat per acompanyar la seva Melancholia, el film on ens explica la fi del món. La versió, la que va preferir, és la remasterització de la que va deixar enregistrada Wilhelm Furtwängler amb la Philharmonia Orchestra, un director de qui el record és confús.
La secció Cosa rara ens proposa una anàlisi de la situació política a partir de la versió que la London Symphony Orchestra va fer de Pinta-ho ben negre, de Richards i Jagger.
Enteniment i memòria, en consonància amb els nous temps, ens recorda una cançó memorable de Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent?, interpretada en directe amb els músics Feliu Gasull i Xavier Mas.
Per premiar la paciència dels nostres amics oients, el nostre director ens proposa la sardana Canigó, de Pau Casals, interpretada amb l'orquestra d'instruments de joguina de Pascal Comelade.

Quartets de corda

Acabem els quatre programes dedicats a comparar els quartets de corda de Debussy i Ravel, únics en les seves produccions, amb el quart i últim moviment de tots dos. Com a homenatge a aquests quartets, fem un entrepà temporal, en el qual, després d'escoltar el farcit, posarem una primera llesca amb el primer moviment del Quartet em Mi bemoll Major  Op. 1 Núm. 3 de Haydn. La llesca contemporània, la posa el darrer moviment del Quartet Núm. 2 de Philip Glass, interpretat pel Kronos Quartet.

Per acostar-nos a la Cosa rara, escoltem una versió romàntica del 1r temps del 5è concert de Brandenburg, dirigit per Pau Casals.

I, a la Cosa rara pròpiament, el Mestre assajant el mateix temps.

L'Enteniment i memòria està dedicat a l'Ovidi Montllor i el seu amic Toti Soler. Escoltem dues versions de Cançó de suburbi.

Com a bonus track, una petita curiositat: la veu del pianista lleidatà Ricard Viñes parlant de la seva coneixença de Debussy.

La pluja

Rebem el mes de novembre amb un homenatge a Tintín, tot escoltant l'ària de les joies del Faust de Gounod, però en la veu d'Angela Gheorghiu.
Com que darrerament s'hauria produït el 90è aniversari de Georges Brassens i ha fet 30 anys que ens va deixar, una de les seves cançons més divertides: Brave Margot.
I acabem la part central del programa amb l'audició del tercer temps dels quartets de corda que estem repassant, els de Debussy i Maurice Ravel en la interpretació del quartet Alban Berg.


Caram, tot plegat, ben francès!!

A la Cosa rara sentim un so musical interpretat per la mare naturalesa: el de la pluja.
A Enteniment i memòria, seguim parlant de l'aigua. Primer, l'Aigat d'Olot, a càrrec de l'Orquestrina la Galana. I també de la pluja en sentim el so a Uncle Albert-Admiral Halsey, una cançó del 71 de Paul McCartney, la música de la tradició particular d'en Joan Figueres.

I ara amb en Joan Figueres...

...reprenem la revisió dels Quartets de corda de Debussy i de Ravel. Si els primers moviments de cada un, que vam emetre el 4 d'octubre, eren tan diferents, els segons porten indicacions de tempo ben semblants,  i originals, tanmateix. En Joan ens convida a escoltar una peça evocadora de Josep Maria Ruera, Meditació, en la versió de dos músics granollerins: Jordi Masó al piano i Claudi Arimany a la flauta.
Acabem la part central del programa aprofitant el Concert RV 532 per a Mandolina i baix continu de Vivaldi per presentar l'estructura del concert barroc.
A Cosa rara, una raresa bachiana: primer, el tema que va compondre Frederic II de Prússia per confondre el mestre. Després, una de les variacions que en va fer Bach, en forma de canon de cranc, o sigui, una espècie de palíndrom musical, en què la partitura es llegeix d'anada i de tornada per sobre i per sota...
A Enteniment i memòria, un Joan Figueres en plena forma ens porta, primer un cant del rosari de l'aurora de Beniarres, a Alacant. I, després, dues peces d'uns recuperadors de la tarantel·la i el folklore del sud d'Itàlia, els Nidi d'Arac... com els de les taràntules...

Sense en Joan Figueres

Les fúries perseguint Orestes

En Joan Figueres no ens pot acompanyar en el programa d'avui. Per aquest motiu, li dediquem l'emissió amb molta i bona música.
Comencem amb una bransle de Claude Gervaise, que ens recorda molt la melodia del ball de cintes de la Garriga, la coreografia del qual en Joan Figueres i en Joan Serra estan intentant recuperar.
Escoltem aleshores la Branle de Bourgogne amb què Francis Poulenc obria la seva Suite Française, inspirada en el compositor del XVI Claude Gervaise, justament.
I acabem aquesta primera tirada de danses medievals amb la Sicilienne del Pélleas et Mélissandre de Fauré.
Però no deixem de ballar, ho fem amb el Vals dels patinadors, d'Émile Waldteufel.
La música viatja ara a principis del XVII, amb una antimàscara, un composició que s'intercalava enmig de les representacions teatrals a Anglaterra. Aquesta es diu The Furies, que vol dir... The Fayries...
Des de la distància, en Joan ens convida a escoltar una deliciosa versió per a flauta dolça del primer moviment de la primera Suite de Bach per cello.
Tornem als temps del s. XVI amb la composició de Clément Janequin Les crys de Paris, una joia polifònica.
I acabem la part central del programa amb música terapèutica per a en Joan, el primer moviment de la Sonata per a 2 pianos en Re Major KV 448, que Alfred Tomatis trobava tan recomanable.
Com a Cosa rara, una estranya "variació Goldberg" d'Uri Caine amb la veu de David Moss.
Per a Enteniment i memòria, dues joies que ens fa arribar en Joan i amb les quals li enviem records: una sardana curta tocada pel violí d'en Peret Blanc i la cançó Homes, que apareix al disc Triade, de Joan Figueres i l'Esbart de Sant Cugat., a la qual correspon la sintonia de la nostra secció.

Nova temporada!!

Pep Coca i el nostre director, en Joan Figueres

Comencem avui la nova temporada de Cartes al director d'orquestra amb bon humor, gràcies a l'Indian summer de The singers unlimited, una manera com una altra d'animar els nostres oients a fer-nos arribar les seves consultes.
I, de seguida, repassem la que ha estat la peça de fons de la falca promocional d'aquesta temprada 2011-2012: l'Aria de les Variacions Goldberg en la transcripció per a tercet de corda de Dmitry Sitkovetsky.
En Joan Figueres, el nostre director d'orquestra, ens proposa comparar a partir d'avui els Quartets per a corda de Debussy i de Ravel. Comencem amb els dos primers moviments de cada un, en la versió de l'Alban Berg Quartet. I ho rematem amb... una orquestració de Ravel d'una obra per a piano de Debussy, la Tarantel·la estiriana.
A la secció Cosa rara, escoltem una onomatopeia polifònica del compositor francès del primer Renaixement Clément Janequin.
A Enteniment i memòria, una versió inèdita de l'Hostal de la Peira cantada pel musicòleg Pep Coca.

Mariona Camats

Heus aquí el concert de la Mariona Camats i Torrents, el concert més esperat del Cicle de Joves intèrprets d'enguany. L'acompanya al piano Gerard Pastor. Us hi afegim l'actuació que va fer el passat 3 de gener de 2011 al Teatro Principal de Burgos.

Just després de les eleccions, dediquem bona part del programa a repassar la discoteca de l'eurodiputat Salvador Jové. Comencem amb la Follia en la versió de Vivaldi tal com l'interpreta Il Giardino Armonico. Seguim amb el primer lied del cicle Wintereise, en la versió del baríton Hans Hotter. D'Alexander Scriabin, l'andante del seu concert per a piano en la versió de Vladimir Ashkenazy. De Philip Glass i Suzanne Vega, Freezing, tocada pel Kronos Quartet i Lynda Ronstad. Acabem la part central del programa amb el primer psalm de la Simfonia dels psalms d'Igor Stravisnki dirigida per Leonard Bernstein.
A la Cosa rara, un Anthem de Händel, un dels de la coronació, ideal per a la Champions.
Enteniment i memòria ens porta una versió dels nans vells de la Patum amb instruments de corda.

Després de les vacances... Popper i Wagner

Programa accidentat d'inici, després d'unes vacances a Arles.

Comencem amb la secció Enteniment i memòria: El duet d'Olot Déu-n'hi duo, integrat per Carlus Fontfreda i Vesper Brosa interpreten Ah, no?, cançó protesta al voltant de la desaparició dels Celtes Curts (els cigarrets).

Ja en la part central del programa, una de les obres primerenques de Wagner, La balada dels soldats.

A càrrec de la jove cellista francesa Emmanuelle Bertrand, l'Intermezzo del Concert en Re menor per violoncel i orquestra d'Éduoard Lalo.

Seguim amb l'últim número de Carmen, ara que França ha declarat els toros patrimoni cultural.

De William Byrd, sentim una pavana i tot seguit el primer temps de la Suite n.1 per a llaüt de Bach que ell mateix convertiria en el Preludi de la seva Suite n.5 per cello.

I loves you Porggy, segons Keith Jarret és el nostre toc romàntic ara que fa poc de St. Jordi.

I acabem amb una Cosa ben rara: Un tema de l'opereta La Mascota, d'Edmond Audran, la balada dels indiots.

Yo-Yo Ma comparat amb si mateix

Si la setmana passada arribàvem a la Suite n.5 per a cello sol, avui hi tornem per comparar dues interpretacions del mateix cellista del Preludi d'aquesta suite. El nostre director, en Joan Figueres, cellista per damunt de tot, les comenta i analitza.

Per fer una mica de sorpresa, escoltem la Venice Baroque Orchestra, en el Largo de Sum in medio tempestatum, un extraordinari motet d'Antonio Vivaldi. La veu és la de la soprano alemanya Simone Kermes.
El nostre moment d'òpera prové de Le Nozze di Figaro, mentre entre ell i Susagna prenen mides del pis on viuran.
La música antiga és la d'Orlando Lassus, el compositor flamenc de la Contrareforma, que va posar música a aquesta oració de Pentecosta: Veni, Sancte Spiritus.

La Cosa rara és veure com una cançó de finals del segle XVIII, Plaisir d'amour, que tant agrada a Núria Albó, és la base de Can't help falling in love, d'Elvis presley.
I l'Enteniment i memòria ens acosta una la Dansa de Castellterçol en versió Pascal Comelade.

La Totentanz de Liszt

Després del tastet de la setmana passada, ens acostem altre cop a la interpretació de Josep Maria Almiron de la Totentanz de Liszt. I ho fem amb una entrevista al pianista a l'Escola de Música de la Garriga, on és professor. Descobrim les entranyes de l'obra gràcies a la visió d'aquest músic apassionat que és en Josep Maria. I, així, recordem el 200 aniversari del naixement de Franz Liszt.
En acabat, ens acostem a la Suite n. 5 per a cello de Bach, com sempre en versió de Yo-Yo Ma, concretament a la Giga.
Finalitzem la secció central del programa amb Lascia ch'io pianga, de l'òpera Rinaldo de Handel (per escriure-ho a l'anglesa), en la veu de Cecilia Bartoli.

A la secció Cosa rara, el so del theremin dins de Ne me quitte pas.
A Enteniment i memòria, una cançó popular mallorquina, So de pastera.

Premi Tomás Luis de Victoria a Josep Soler

Obrim amb obra del recentment premiat per l'Sgae, el compositor Josep Soler.

Seguim tot homenatjant Franz Liszt, tot començant a escoltar la versió de Josep Maria Almiron i Lluís Avendaño de la Totentanz de Liszt.

Recuperem encara una de les propostes musicals del nostre amic Javier Damesón, la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave d'Eduardo Falú, acompanyat de la Camerata Bariloche, grup que havia acompanyat Les Luthiers.

Com a Cosa rara, una Bourrée de Josep Soler.

I a l'Enteniment i memòria, la Cançó de bressol, de Joan Altisent, en la veu de Maria del Mar Bonet i amb la guitarra de Feliu Gasull, net del compositor.

Javier Dameson

Dediquem íntegrament el programa a repassar la música que interessa a Javier Damesón, la seva banda sonora. Javier Damesón és un compositor, director de coral a Pinamar i professor de conservatori de la ciutat General Juan Madariaga, a la regió de Buenos Aires, a la costa, uns centenars de quilòmetres al sud de la capital. És el nét del garriguenc il·lustre Andreu Damesón, exiliat arran de la guerra. Amb motiu de l'homenatage que es va fer al seu avi el passat octubre, va visitar la Garriga i ens va regalar la seva Cantiga a l'avi Andreu, que podeu trobar en el programa del 5 d'octubre.

Arran d'aquesta estada, vam demanar-li que ens fes arribar la música que li fos més propera, ja que no va haver-hi temps material d'entrevistar-lo. Amb una amabilitat i generositat que li agraïm profundament, en Javier ens ha fet arribar una col·lecció de peces que reflecteixen els seus gustos i interessos musicals per poder compartir-los amb els nostres oients.

Obrim amb un tema del grup de Carlos Aguirre dedicada a la ballarina argentina Beatriz Durante. Seguim amb una peça d'arrel folclòrica, però passada pel sedàs de la modernitat, la temàtica que més atreu en Javier, a càrrec de les pianistes Lilián Saba i Nora Sarmoria, Chayita del vidalero.

Sentim una arravatada cançó d'amor en la veu de Mercedes Sosa, Desarma y sangra.

I comencem amb tangos, potser amb el més representatiu del gènere, sense ànim de generar polèmica, El Choclo, en un arranjament vocal de l'octet Buenos Aires 8. I trobem la primera coincidència amb peces que ja havíem sentit al programa: la Muerte del ángel, de la suite Serie del ángel, en la versió memorable de Guidon Kremer.

Seguim amb una cançó d'un grup amb qui Javier Damesón té molta relació, el Grupo de Canto Coral, que canten Madre del maíz, de Eugenio Inchausti y Coco dos Santos.

Passem al rei del bandoneón, Rodolfo Mederos interpretant Palomita blanca, un vals crioll. I a Mi Buenos Aires querido, en aquella versió de capçalera de Daniel Baremboim, el contrabaixista Héctor Console i el mateix Rodolfo Mederos, versió que tant agrada al nostre director, en Joan Figueres.

Buenos Aires 8 altre cop ens acosta una milonga de Mariano Mores, Taquito militar.

El grup Aca seca trío, que parteix de l'acervo folclòric argentí, ens canten la Vidala sin voz.

Per acomiadar-nos, escoltem el gran pianista Cuchi Leguizamón, desaparegut l'any 2000 que, com en gairebé tots els casos anteriors, recrea també un aire popular amb la seva Zamba del pañuelo.

Per al programa següent deixem la Suite argentina para Guitarra, cuerdas, corno y clave

d'Eduardo Falú.

Gràcies Javier per deixar-nos conèixer aquesta música, la teva!! Una abraçada a través de l'oceà!

Jazzing a la Garriga

.

Després de la remissió del programa dedicat a entrevistar Oriol Garcia Molsosa, un programa dedicat al jazz!!!

Repassem amb la nova associació Amics del jazz de la Garriga quins són els seus objectius. Però ho fem amb música en directe de la millor qualitat!

Ens acompanyen Aleix Forts al contrabaix, Arnau Figueres a la bateria i Francesc Vidal, al saxo. I també Guillem Troyano, tot explicant-nos les intencions de l'associació. I un misteriós Marc que fa de fotògraf...

Revisant...

Comencem amb la Gavota amb dues variacions de la suite Pulcinella, que Stravinski va crear a partir de música de Pergolesi.

Seguim amb un Largo ma non tanto del Doble concert per a violins de Bach: quan Bach mozarteja! Tot s'ha de dir qu ela versió de Pinchas Zukerman hi fa molt.

Per satisfer una petició, l'Intermezzo de Cavalleria rusticana en la versió de la Philarmonia Orchestra, dirigida per Giuseppe Sinopoli.

De la discoteca de Salvador Jové, Sviatoslav Richter interpretant les Tuileries i una de les Promenades de Quadres d'una exposició de Modest Mussorsky.

Seguim amb I Fagiolini, que ens canten un madrigal en honor d'Elisabet I d'Anglaterra: Calm and clear was the air i amb el Joc de l'oca, cançó veneciana en la veu del sextet Euterpe.

Acabem la part principal del programa amb la Bourrée de la Suite núm. 4 per cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

A la Cosa rara, un Ecce homo, ben particular.

A Enteniment i memòria, el Ball de gitanes de Granollers.

8 de febrer

Comencem amb el record del concert que el 13 de novembre de 1961, arran de la interpretació que, del mateix repertori, va fer Yo-Yo Ma al Kennedy Center de Washington el passat 25 de gener. I ho fem escoltant com Pau Casals emocionava l'auditori amb el nostre Cant dels ocells.

Seguim amb una referència literària, proposant-vos una marxa de John Philip Sousa, de les que agradaven a Gerald Durrell quan era petit: Liberty Bell, que els Monty Python feien servir com a sintonia del seu Flying Circus ala BBC.
Seguint el consell de l'amic Joan Bellavista, especialista en Bossa nova, entre d'altres, us proposem Samba da rosa, en la veu d'Ornella Vanoni i Vinicius de Moraes amb l'acompanyament de Toquinho.

D'Stravinski, una peça insòlita, l'Andante del seu Ebony Concerto, amb Benny Goodman i sota la direcció del mateix compositor.
I sembla que obrim una secció ambulant, la revisió de la discografia del senyor Salvador Jové, oncle del nostre amic Pipo Codina. Salvador Jové, economista compromès i exeurodiputat, se'ns revela com un home de gran gust musical. Triem per començar el tema i la primera variació de les Variacions Goldberg en la versió que en va fer Glenn Gould el 1955.

Com a peça antiga, un fragment de la Negrina, de Mateu Fletxa el Vell, interpretada per conjunt flamenc Huelgas Ensemble.

I acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite n. 4 per a cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

Us proposem com a Cosa rara un Serrat en versió fado: Ferro velho, per Carlos do Carmo.

A Enteniment i memòria, Es havaneros en la veu de Biel Majoral.

Assúcar!!

Obrim el programa amb l'inici de la 5a simfonia de Beethoven en versió de la Hovedøen Social Club i la Kringkastingsorkesteret, seguint un estrany joc que fa programes que dura. Els clàssics no moriran mai ni embalsamats en salsa!

Jacques Loussier és el nostre amic següent, que ens acosta el Primer preludi del Llibre primer del clavecí ben trempat, de Bach, el pare. Jacques Loussier fa passadora a Manel Plens la Tocata i fuga en Re menor, altre cop de Bach.

I Jacques Loussier, ara amb Bobby McFerrin, a Leipzig fent una versió increïble del coral Wachet auf, ruft uns die Stimme.

Gairebé acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite núm. 3 per a cello de Bach. Com sempre, amb Yo-Yo Ma.

Sí que la rematem amb una peça de música antiga, a petició d'un oient. Quel augelin che canta, de Sigismondo d'India.

Presentem una autèntica raresa a la Cosa rara: La ci darem la mano, de Don Giovanni convertida en la Lumberjack song de Monty Python.

A Enteniment i memòria, sentim en directe Joan Figueres, mandola en mà. Canta El rector de Collbató. No se'n surt de fer cantar en Manel Plens.

Brasil altre cop

Comencem amb Manhà de carnaval, amb Joan Chamorro, sense Andrea Motis, acompanyat al piano per Ignasi Terraza. I seguim al Brasil amb Victòria dels Àngels sota la batuta del compositor, presentant-vos un parell de les Bachianas brasileiras d'Héitor Villa-Lobos: la Cantilena de la número 5 i la Fuga, totalment instrumental, de la número 1. Tot seguit, l'Allemande de la Suite núm. 2 per a cello de Bach, com sempre per Yo-Yo Ma.

I de la Cançó de la terra de Mahler, el fragment dedicat a la bellesa.

A la Cosa rara, la Marxa fúnebre de la simfonia Tità de Mahler.

I a l'Enteniment i memòria, l'arranjament que ha preparat Joan Figueres del Ball de cintes de la Garriga.

Les vacances

Després de les vacances, en què heu pogut sentir altre cop el nostre especial de Nadal, repassem les activitats que un sol fer quan no treballa. Per exemple, mirar la TV. Per això us oferim un dels bisos que el contratenor Philippe Jaroussky va oferir, acompanyat a capella pel seu quartet de corda (!!) en el concert que va fer el passat 17 de desembre al Teatre dels Champs Elysées i que va ser emès pel canal musical Mezzo uns dies més tard.

També per vacances anem al teatre. Una de les obres més completes que s'han pogut veure a Barcelona fins aquest gener ha estat L'hort dels cirerers, d'Anton Txèkhov, dirigida per Julio Manrique. Era particularment divertida la tria de tracks que ambientava la interpretació d'uns actors esplèndids. En rescatem dues, després d'haver comptat amb l'amable col·laboració del dissenyador de so Damien Bazin: My favourite things, per Olivia Ong i Bésame Mucho, per Nat Cole.

Aprofitem per anar a concerts i millor si són perles úniques, com el que el quintet 5-AM va oferir de manera inopinada a la Garriga el passat dia 29 de desembre. L'auditori es va omplir que no hi cabia una agulla, gràcies a la difusió viral entre els aficionados. Els seus components, d'entre 15 i 18 anys, van fer xalar de debò un públic entusiasmat i incrèdul. Van comptar amb l'aportació de Joan Chamorro i Francesc Capella. Del concert, sentim Chega de saudade, d'Antonio Carlos Jobim, considerada la primera peça de la Bossa nova, en la veu d'Andrea Motis. Els altres membres del grup eren Pedro Campos al contrabaix, Ignasi Caballé al piano, Gregori Hollis a la trompeta i Arnau Figueres a la bateria.

Del disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, us oferirim My one and only love.

A la Cosa rara, seguint amb espectacles recents, la peça que van enregistrar Lídia Pujol i Albert Pla, entre d'altres, a l'Auditori de Barcelona el 2007, inclosa en el disc Els amants de Lilith i que és la base de l'espectacle que el cantant de Sabadell i Pascal Comelade han estat oferint al Teatre lliure.

Per acabar, a Enteniment i memòria, una mostra del Ball de cintes de la Garriga, amb Josep Maria Ribelles a l'arpa. Tornarem a parlar-ne!!