dimarts, 15 de febrer del 2011

Revisant...



Comencem amb la Gavota amb dues variacions de la suite Pulcinella, que Stravinski va crear a partir de música de Pergolesi.
Seguim amb un Largo ma non tanto del Doble concert per a violins de Bach: quan Bach mozarteja! Tot s'ha de dir qu ela versió de Pinchas Zukerman hi fa molt.
Per satisfer una petició, l'Intermezzo de Cavalleria rusticana en la versió de la Philarmonia Orchestra, dirigida per Giuseppe Sinopoli.
De la discoteca de Salvador Jové, Sviatoslav Richter interpretant les Tuileries i una de les Promenades de Quadres d'una exposició de Modest Mussorsky.
Seguim amb I Fagiolini, que ens canten un madrigal en honor d'Elisabet I d'Anglaterra: Calm and clear was the air i amb el Joc de l'oca, cançó veneciana en la veu del sextet Euterpe.
Acabem la part principal del programa amb la Bourrée de la Suite núm. 4 per cello de Bach, per Yo-Yo Ma.
A la Cosa rara, un Ecce homo, ben particular.
A Enteniment i memòria, el Ball de gitanes de Granollers.




dimarts, 8 de febrer del 2011

8 de febrer



Comencem amb el record del concert que el 13 de novembre de 1961, arran de la interpretació que, del mateix repertori, va fer Yo-Yo Ma al Kennedy Center de Washington el passat 25 de gener. I ho fem escoltant com Pau Casals emocionava l'auditori amb el nostre Cant dels ocells.
Seguim amb una referència literària, proposant-vos una marxa de John Philip Sousa, de les que agradaven a Gerald Durrell quan era petit: Liberty Bell, que els Monty Python feien servir com a sintonia del seu Flying Circus ala BBC.
Seguint el consell de l'amic Joan Bellavista, especialista en Bossa nova, entre d'altres, us proposem Samba da rosa, en la veu d'Ornella Vanoni i Vinicius de Moraes amb l'acompanyament de Toquinho.
D'Stravinski, una peça insòlita, l'Andante del seu Ebony Concerto, amb Benny Goodman i sota la direcció del mateix compositor.
I sembla que obrim una secció ambulant, la revisió de la discografia del senyor Salvador Jové, oncle del nostre amic Pipo Codina. Salvador Jové, economista compromès i exeurodiputat, se'ns revela com un home de gran gust musical. Triem per començar el tema i la primera variació de les Variacions Goldberg en la versió que en va fer Glenn Gould el 1955.
Com a peça antiga, un fragment de la Negrina, de Mateu Fletxa el Vell, interpretada per conjunt flamenc Huelgas Ensemble.
I acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite n. 4 per a cello de Bach, per Yo-Yo Ma.
Us proposem com a Cosa rara un Serrat en versió fado: Ferro velho, per Carlos do Carmo.
A Enteniment i memòria, Es havaneros en la veu de Biel Majoral.