8 de febrer

Comencem amb el record del concert que el 13 de novembre de 1961, arran de la interpretació que, del mateix repertori, va fer Yo-Yo Ma al Kennedy Center de Washington el passat 25 de gener. I ho fem escoltant com Pau Casals emocionava l'auditori amb el nostre Cant dels ocells.

Seguim amb una referència literària, proposant-vos una marxa de John Philip Sousa, de les que agradaven a Gerald Durrell quan era petit: Liberty Bell, que els Monty Python feien servir com a sintonia del seu Flying Circus ala BBC.
Seguint el consell de l'amic Joan Bellavista, especialista en Bossa nova, entre d'altres, us proposem Samba da rosa, en la veu d'Ornella Vanoni i Vinicius de Moraes amb l'acompanyament de Toquinho.

D'Stravinski, una peça insòlita, l'Andante del seu Ebony Concerto, amb Benny Goodman i sota la direcció del mateix compositor.
I sembla que obrim una secció ambulant, la revisió de la discografia del senyor Salvador Jové, oncle del nostre amic Pipo Codina. Salvador Jové, economista compromès i exeurodiputat, se'ns revela com un home de gran gust musical. Triem per començar el tema i la primera variació de les Variacions Goldberg en la versió que en va fer Glenn Gould el 1955.

Com a peça antiga, un fragment de la Negrina, de Mateu Fletxa el Vell, interpretada per conjunt flamenc Huelgas Ensemble.

I acabem la part central del programa amb la Sarabanda de la Suite n. 4 per a cello de Bach, per Yo-Yo Ma.

Us proposem com a Cosa rara un Serrat en versió fado: Ferro velho, per Carlos do Carmo.

A Enteniment i memòria, Es havaneros en la veu de Biel Majoral.