Sense en Joan Figueres

Les fúries perseguint Orestes

En Joan Figueres no ens pot acompanyar en el programa d'avui. Per aquest motiu, li dediquem l'emissió amb molta i bona música.
Comencem amb una bransle de Claude Gervaise, que ens recorda molt la melodia del ball de cintes de la Garriga, la coreografia del qual en Joan Figueres i en Joan Serra estan intentant recuperar.
Escoltem aleshores la Branle de Bourgogne amb què Francis Poulenc obria la seva Suite Française, inspirada en el compositor del XVI Claude Gervaise, justament.
I acabem aquesta primera tirada de danses medievals amb la Sicilienne del Pélleas et Mélissandre de Fauré.
Però no deixem de ballar, ho fem amb el Vals dels patinadors, d'Émile Waldteufel.
La música viatja ara a principis del XVII, amb una antimàscara, un composició que s'intercalava enmig de les representacions teatrals a Anglaterra. Aquesta es diu The Furies, que vol dir... The Fayries...
Des de la distància, en Joan ens convida a escoltar una deliciosa versió per a flauta dolça del primer moviment de la primera Suite de Bach per cello.
Tornem als temps del s. XVI amb la composició de Clément Janequin Les crys de Paris, una joia polifònica.
I acabem la part central del programa amb música terapèutica per a en Joan, el primer moviment de la Sonata per a 2 pianos en Re Major KV 448, que Alfred Tomatis trobava tan recomanable.
Com a Cosa rara, una estranya "variació Goldberg" d'Uri Caine amb la veu de David Moss.
Per a Enteniment i memòria, dues joies que ens fa arribar en Joan i amb les quals li enviem records: una sardana curta tocada pel violí d'en Peret Blanc i la cançó Homes, que apareix al disc Triade, de Joan Figueres i l'Esbart de Sant Cugat., a la qual correspon la sintonia de la nostra secció.