Revisant

Cartes al director d'orquestra vol dedicar la selecció musical d'avui a la desapareguda soprano Montserrat Figueras i, en general, a la música com a ajuda per reflexionar sobre la fugacitat del pas del temps.
Comencem amb la versió orquestral de la peça de Ravel Pavanne pour une infante défunte, en la versió de l'Orchestre national de France, sota la batuta d'Eliahu Inbal. Seguim amb la joia de la producció coral de Mendelssohn, Alça els teus ulls (Hebe deine Augen auf). Tot seguit, escoltem una mostra de la tanta música recuperada per Montserrat Figueras i Jordi Savall, l'ària Amor, io parto, de Giulio Caccini.
Aprofitem el 2n moviment de la 9 simfonia de Dvorak per enllaçar-lo amb l'espiritual que s'hi basa, Goin' home, en la veu de Katheleen Battle.
I acabem la part central del programa amb una cançó d'Arianna Savall, a partir del poema de Carner que comença "Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena?"
A la Cosa rara, dues cançons de bressol de  Nadal. La primera, d'Arvo Pärt, amb lletra en rus i en la veu de Montserrat Figueras. La segona, el nostre Cant dels ocells.
A Enteniment i memòria, tornem a sentir la soprano cantant una cançó alacantina del 1700 recuperada també, Mareta, no em facis plorar. I acabem, amb un missatge d'esperança amb unes llibertats d'orgue que ens proposa el nostre director, en Joan Figueres.